Gotes d'aigua

Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Moments

Moments dolços, de molta feina, però sabent on vaig.
Amb vosaltres al meu costat.
Amb un somriure i amb moltes il.lusions.
I ganes boges d'apendre, de creixer i de compartir.

Buscant l'eséncia i com va dir algú, la part senzilla, que ho digui tot.

Molts petons!!

.

Santa Pau

Unir les mans, abraçar, besar, ensumar, mirar als ulls i veure amor.
Felicitats amor meu!
Tants anys ja? no sé on he estat abans de trobarte... però gràcies per quedarte a la meva vida.
I poder compartir avui un dia de pijames, de Darcorbit, de riures i tonteries amb ells.

Gràcies!!!

Paraules, papers, sentits, emocions.

L'hi deia l'altre día que estic en una etapa de la vida diferent...

Cert... ell ha marxat... massa presió diu.
Ella, està més relaxada, jo també i Ell... no sabría definir-ho.
Jo em sento estranya... com retrobant quelcom, perden quelcom també...

Com si buidés les butxaques de pedretes que sempre he dut, sense voler-ho i ara es com si tornés a buscar pedretes que m'il.lusionin i que no tinguin tan a veure amb els altres, si no amb alló que duc a dins... al menys així no m'ho podran pendre.

Cada cop que deixo coses al darrera, en venen de noves que em porten com una bufada de ventada que t'aixeca les faldilles i et fà pendre consciencia de l'equilibri.

Tinc les mans obertes, la ment desperta, l'ànima tranquila i el cor calent, sí, està calent i acollit, tot i el tarrabastall que suposa...
El que em sorpren es com he reaccionat, per una part, com si volgués estar en espera... i per l'altre com si anés en una noria.

Segueixo fent coses, aprenent i reprenent coses aparcades...

.

Perdone la conozco?

Així comença una conversa curiosa...

Ja em guaitava al autobús...
Mirava d'una manera curiosa,
l'hi he notat...

No sé si era el pit,
la timidesa que m'ha agafat,
o senzillament,
quelcom que l'hi ha agradat.

Al baixar del primer autobús,
creia que li perdría la pista,
però no,
ell també feia trasbord,
agafem el segon autobús,
tots dos.

Quan arribo a la meua parada,
vaig pensant si baixarà o no,
per que es remou en el seient,
es tomba... suposo que per mirar-me,
jo faig com si no ho veiés.

Xino xano vaig caminant,
per arribar on vaig,
i de cop i volta,
sense esperar-ho...
sento una veu que m'atura.

Perdoneme, la miraba y...
creo que la conozco.
-Uns ulls curiosos,
pero respectuós-

a mi no me suena conocerle
-El miro fixament-
igual le sueno de verme por el barrio

No lo sé... pero perdone...
està usted casada?

Sí señor.Lo estoy.

Y bien casada?

-faig cara de circumstàncies-
Si, señor.

Es que... perdone, pero es que busco una amistad,
con quien poder hablar
de cosas que no puedo contar a los demás.

-jo cara de tonteta-

Pero si usted esta casada...
no podrá dedicarme tiempo a mí.

-Jo muda, pero no deixava de mirar-li als ulls-

Perdoneme, buenos días.

Lo siento... -no sabía que més dir-li-

Record ( escrit el 27/06/07 )

No puc evitar tenirte present...
a dins t'he dut sempre, mai has desaparegut.

Sento cantar en Miqui Puig i només tu i jo,
sabem el lligam que hi ha.

Vas despareixer de la meua vida, però va ser preciós tastarte.
Encara guardo un missatge teu al móbil, de matinada...

Ara per la verbena de Sant Joan, fà dos anys,
va marxar algú que també había estimat.
Encara tinc el telefon memoritzat al móbil.

Vaig apendre a deixar un raconet per quí había estimat.
Un día voldría escriure quelcom per cadascú.

Sóc afortunada. No crec amb la sort, si no en arriscar-se.
Llavors la fortuna somriu.

Cada matí cap a les 5'50 l'ocell dels veins comença a cantar.

*

Un regal per a tu. ( escrit el 16/07/08 )

El bloc de fang estava mig sec,
costava desferlo, amb les mans humides,
intentava estobarlo, pero com es podía veure,
alló no seria feina d'una estona. 27

Tenía pensat reproduir una figura,
una forma concreta, que m'evocava emocions intenses.
Bé, em reflectía a mi mateixa.

Però com la majoría de les coses...

Save the last dance for me

Pincellada de cosetes.

De fons sona el Michael Bublé, no es pot demanar gaire més...
Sentir-se a la feina com a casa... poder posar la música.
Tenir-vos a tots per aquí, ajudant, xerrant o fent el que toqui.

T'anyoro ja Mi... que hi puc fer? sóc així. La veu, llegir-te, el que sigui.

El mocador crec que no podrà ser el divendres tal com creia...
quins nervis després de tant de temps.

Les ungletes també sembla que esperaran uns díes a tornar a maquillar-se.

Ha de venir tot de cop eh? no era la primavera que la sang accelera?

El que m'ha sorprés més son dues coses...
no ho he buscat jo activament, tot i que hi sóc i aixó ajuda,
no m'he trasbalsat massa, tot i ser coses importants a nivells diferents.

Em sento plena, d'emoció, d'expectatives xul.les,
de ganes de riure, de xerrar, compartir i donar, per qué no?

En un altre moment, sé que tantes coses a l'espectativa m'haguessin fet patir, per el neguit de tot, per no saber qué... i en canvi, segueixo el camí, tot de pedretes per col.locar al seu lloc i gaudir mentre ho faig! m'estic fent gran? si ha de ser així, firmo ;)

Agafa la meua cintura i fes-me ballar fins a acabar esgotats!!!!

Llumeta

Recollir esclats de lluna
per reservar una part
a la butxaca de la faldilla,
i amb sabatetes aniré de puntetes,
per apropar-me i a cau d'orella,
dir-te que també hi ha un bocí per a tu.

Creació

Cercar una música adient
Per rodejar la cintura
Fer el vaivé més tendre
Ensumar el flaire que et destaca
Sentir la calor que em conmou
Els ulls que em nuen sense adonarme
I la veu que em trasbalsa

De cop obrir els ulls
i res del que sentía hi és
només dins meu

Les notes de música
acompanyan el buit
segueixo? o ho deixo?

Mmmmm que dolç imaginar-te.

Paper blau

Tancada allà dins
en hores pagades
el fibló penetrava
la ment t'esguardava.

you sang to my

http://www.youtube.com/watch?v=h_uWPechcN8

Potser el que passa es més senzill.

Segueixo estimat moltíssim, però sense estar enamorada no puc estar.

Sona bastant estúpid, estic enganxada a la sensació?

Mai he prés drogues, no em calen, però potser aixó no es gaire natural.

Tot té una resposta?

O la gracia del joc es mouret per un laberint sense sortida?

Lalala

Des de sota l'aigua sento la música.

Sempre ha estat allà i em coneix de veritat.

I fluint per dins meu... toca on ha de tocar.

Per canviar el que cal canviar.

Potser

Potser el que passa es que estava podrida.
No es veu fins que la farum ofega tot.
Pero aixó llefiscós.
És el que ets.

Trencaràs la closca algún día?
Deixaràs que surti algu decentment soportable?

Mirall

Miran-te al mirallet que tots duem dins...
em sembles molt ridícula nena.
Em sembles una pedant que creu que sap molt i no sap res.
Que hauria de callar i apendre... massa per apendre oi?
Deixa, amb lo caprixosa que ets...
seràs capaç de jeure al llit i descansar
i creure que demà tot serà millor.

però tu saps tan bé com jo...
que no guanyaràs.
Cap de les propostes que et facis.
Per que no t'ho mereixes.
Per que ets una vulgar sonmiatruites.

Corcó

Un corconet m'ha entrat dins i no es colpa de ningú.

La llavor hi és i en sóc conscient des de fà anys.

Però una creu, una prova, una intenta i sonmia.

I una s'estampa i se la fot.

I qué més donarà? el mon segueix rodant.

Pedra

Un d'aquets díes compraré cola
d'aquella forta i resistent,
per segellar els forats de la pedra,
per on s'escolen les emocions.

Joc

Vols posar el dit mestre i el llépol i fer-los caminar?

Jo faré el mateix.

Amb unes veuetes que expliquen el que fan.

Aniran amunt i avall, passejant per sobre el llit.

Ara ballen, ara es barallen.

Si que n'és de senzill.

Si no has oblidat jugar.

Mans

Una ferida on abocar un poc de sorra i sal, siusplau.

I si no millor posar-hi pebre... picarà més?

Una esgarrapada ben forta fins que la sang s'escoli per les mans.

I que escogui durant díes, que cada moviment ens recordi que és allà.

Una picada de mosquit, que no sigui tigre, si no jaguar.

Que s'infla deu vegades més i que fà perdre el sentit del dolor.

Hi han coses que es veuen menys... cert.

I que dolen més.

Skifo

Quan la calor hi és, paciencia.
Quan la calor ens inunda, olor.
Quan la calor camina, descalça.
Quan la calor s'engabia, ofega.

La música navega, tot i la calorada.
Com aquella cançó de l'Andrea Boccelli que em té enamorada.
La duem a dins com una daga.
Com les primeres cançons de desamor, que un noi ens canta.
Quí sap si farà florir.
Una bella dama, que encara té tot per descobrir.

Nuvol de sucre

Quan era petita em passava hores mirant el cel... quan era al pati, quan anava al parc, quan em jeia a l'herba...

De sempre el cel m'explicava contes, depenent del dia eren contes màgics i d'altres eren contes tenebrosos.

De vegades plorava de tristor i de vegades la bellesa que contemplava, també m'humitejava els ulls i m'ofegava el cor.

Però el que si em donava, es pau i tranquilitat i un lloc on abocar els meus somnis i dessitjos...

Pensava... per qué creiem que podem fer un pessic a un núvol i que serà de sucre?

Pou

Buf
Estic agobiada, angoixada, esgotada, marejada, amb ganes de plorar i amb una sensació de buidor tremenda.

Ser mare es preciós, certament.

Però m'agradaría deixar de sentir aquestes sensacions d'inutilitat i futilesa en vers a mi.

Sí, ja ho sé, que si volgués tot sería més senzill, ells seríen més feliços i jo podría respirar.

Però el meu cap em diu que no abandoni encara, que valdrà la pena.
Que segueixi sent pesada i estan asobre del que crec que s'ha de fer..

Però cansa i no parlo de fisicament o psicológicament...
Parlo de dins... de vegades em deixa tant buida, em dona tanta pena veure segons quínes reaccions o sentir segons quínes respostes...

Que de vegades penso... quedarà molt per qué marxin i facin la seva?
Ja que ho faig tant malament, que busquin altres companys de pis, treballin, cobrin un sou, netegin la casa i facin la compra i el menjar per ells mateixos i així vegin que tampoc sóc una megda de mare... al cap i a la fí.

Avui em sobra tot... preferiría estar sola... guanyar els meus calerons, fer la meva feina i en tornar a casa dedicarme a les coses que m'agraden, sense discutir amb ningú, sense manar a ningú, sense organitzar a ningúi sense que ningú m'intenti organitzar a mi.

Deixeu-me sola ...

Mozart

Uff uff, quins díes d'emocions...
algunes més profundes i d'altres a flor de pell.

Em poso Le nozze di Figaro de fons, vaig veurela en directe a Sicilia fà més de 20 anys ja... i va ser impresionant.

Estic llegint el llibre sobre la seva correspondéncia, sorpren.
De sempre els he vist com quelcom del que extreure quelcom, algun aprenentatge, alguna cosa que m'expliquin que no sabia o que em deixin veure els ulls amb un prisma diferent...

Ahir va ser dels dies perfectes.
Podría haver anat a dormir i morir feliç!
Ella estava dolça, carinyosa, juganera i gamberra!
Ell estava tranquil, xerraire, graciós i afectuós!
Tu estaves cómplice, pacient amb ells i guapo!
I jo em sentía feliç.

Per compartir coses amb ella, només amb ella, tot i estar tots junts, per compartir coses amb ell i només amb ell, tot i estar tots junts i tu, per estar tranquil i ajudarme a poguer viure aquets moments.

Aquest any està sent un any de canvis brutals, tot i que sembla que vagin sols.
Però hi ha hagut moments que semblava que el terra s'esquerdés sota els meus peus.
Creia que no podría seguir sent jo, que hauría de claudicar.
Però m'ha dit un ocellet que nanai de la xina, que una de cal i dos d'arena i que seguiré endavant.

Al gener ella va tenir el periode, per fí, tampoc ha sigut tant tarrabastall com jo creia, segueix amb els alts i baixos d'afectuositat, però es acceptable.
Al juliol se m'ha enamorat ell, i cap aquí, cap allà, que voy que vengo i em passo una hora al teléfon!
Però ambdós no han trencat res del que teniem establert, petits jocs o complicitats,
petites estones de xerrar, de compartir.
I tu... amb els teus canvis, com jo, però a mí s'em fan durs els teus canvis, com suposo que a tu els meus.
Espero que poc a poc vagis trobant el que t'ompli, mirar de ser feliç amb nosaltres tal com som i amb la feina com va i amb el que tenim o fem, tal com va.
Ja ens preocuparem del futur quan arribi, amor, ara estiment-nos i gaudim, no?

Jo només penso en la quantitat de coses que vull escriure, en les fotos que vull fer, en els blogs que volía fer, en un munt de coses que duc al cap.

Emoció

Fà fred, aquí al balcó.
Anyoro les teves pàgines,
anyoro llegirte.
He trobat molt a faltar...
el poderte escriure.
El recordar al llegir...
tot de pensaments, tot de vivéncies.
Sí, escric apretat i ràpid.

Quasi entortolligada la lletra...
que es donen patades les paraules per arribar primer.

Vull fer-ho més sovint.
Hi han moltes coses a dir.
Encara que siguin les de sempre.

Segueixo estiman-te, tot i que sento que és diferent.
Seguiu tenint-me enamorada, tot i que sento que hem crescut.
Segueixo sent feliç, tot i que sóc conscient de coses noves.

Plantejaments de matinada

El mirall dóna una visió que no es la que hi ha dins.

De qué depen? doncs de moltes coses, però crec que la primera es...
la por a fer-se gran, a posseir el cos.

No crec que en aquest cas sigui per agradar als demés.

Ja està vist que es pot aconseguir d'una manera o altre.

Fins i tot dubto que sigui per agradar-se més a un mateix.

Si no, es tracta de quelcom que està més endins...

A veure el que un és, reflexat al mirall.

Una cosa es saber-ho, ser-ne conscient.

I la més complicada... començar a caminar en direcció al nostre destí.

Aquets díes... amb un sil.lenci poc habitual.

Amb només unes preocupacions que tenen a veure amb una i la feina...

Donen per pensar... per buidar-se i omplir-se de nou.

Vull tenir temps i ganes per anar omplint-me,

tot i seguir al costat d'ells, però no deixant-me ofegar per aixó.

Siusplau! No t'oblidis del que vols aconseguir, nena!

Mans, aire

Ahir a la nit, hi havia lluna plena o així m'ho va semblar.

Féia aire, força aire.

Tenir un regal... i poder repetir... es fantastic.

Jugar, ser petits, descobrir el que duem a dins.

Aquell poble... m'agrada molt.

Allà vaig descobrir-te.

Vàs començar a despullar-te de dins i de fora.

M'encanta jugar amb tu... fer-te patir amb coses que no t'agraden gens.

I que et desfacis amb coses que t'encanten.

L'única cosa que sí guardaré dins meu, es el que sento quan estem junts.

Plenitud? Esforç

M'estic esforçant.

He prés desicions, que sabía que podíen portar problemes o postures complicades als demés, però volía fer-ho!

Tinc una feina que m'agrada, que em van cridar ells, sense dir res jo... una companya va donar les meves dades... ha sigut un regal, que vaig acceptar i ha resultat més enrriquidor de lo imaginable, creia que era per quatre díes i per ara ja en son més.

Un horari que m'encanta, anava malament per el funcionament natural de tots... però es l'horari que més s'avé amb la meua manera de treballar i amb la meua manera de funcionar.

Estic treballant les festes... si, potser es de bojos, però m'encanta fer-ho! i tot i sentir-me cansada, cada día m'ho agafo com una oportunitat de fer-ho millor a l'endemà, tot a lló que ha funcionat, em fà sentir-me orgullosa i m'omple i alló en el que erro o em descuido, em fà reflexionar i sentir-me malament i procuro fer-ho diferent la propera vegada i que s'encamini més cap a on dessitjaría anar.

M'he tret el piercing del nas... significava moltes coses, que ja ha deixat de significarles, em feia la dura, no em cal, em molestava de vegades i em lligava a coses que he deixat enrrera.

Vaig fent feina a casa, molt a poc a poc, però sense deixar de fer-ho.

Estic asobre d'ells tot i agafar-me més temps per a mí de lo habitual.

S'han quedat sense el "regalet" de la iaia, per que no tocava i tots els implicats s'ho han prés millor del que creia.

He tornat a llegir l'Agatha Cristhie després de 20 anys...

Tenir-los al llit llegint abans d'anar a dormir, és un plaer que feia moltttttttttttt de temps que no podía gaudir.

Estan fent molta feina.. alguns més que d'altres, estan fent lligams diferents i jo el veig menys del que voldría... però crec que ens dona més llibertad a ambdós.

Torno a estar apuntada a la piscina... i després d'anys de no anar-hi... ja he practicat el tirar-me de cap de nou...

Segueixo sense fumar, ni ganes!

Segueixo sense comprar cocacola, i les ganes, sí! jajajajaja

Podríem dir, que hi ha un punt d'inflexió a la meua vida.

I no ho diré massa alt! no vagi a ser que la cagui jajajajaja.

Estic cansada!, estic feliç!

Amagada

Vaig néixer de puntetes, segur.
O agafant els llençols per tapar-me la carona.

Tants anys amagant el que sóc, el que sento, el que hi ha dins.

Que ja no em reconec... no sé explicar-ho.
Diría que ja no sé ni que hi queda.
Hi han fantasies? dessitjos? o coses que vull viure?

no sé...

No agafo la bici ja.
No vaig a patinar.
No vaig a ballar.
No hi ha amb quí jugar a mes de tú.
No llegeixo casi res.
No pinto.
No escric.
No faig el imbécil.


Tinc ganes de vomitar...
De plorar desconsoladament.
Recordo tantes coses i anyoro a tantes persones.

Fer-me gran es aixó?
apagar-me
patir
dubtar
i no saber qué coi estic fent?

Ja ho sé, que sí que és fer el camí...

Peró estic tristota.

Anyoro sentir-me petita, ser acaronada, besada, estimada amb bojeria... jugar, provocar, ballar descalça...

M'he embrutat per dins?
que em pasa... ?

buf.



http://www.youtube.com/watch?v=7IFaX3Bt_98

Em provoca melangía escoltar aquesta cançó.

Ave de paso

http://www.youtube.com/watch?v=mlQxgCIeLII&NR=1

Quants pensaments i batibulls recorren el cap...

Directe i buido el pap?

Estic lluitant amb el coco, sempre he cregut que puc més que ell.

No deixo d'escoltar-lo... es com si m'imbuís la seua energía, la seua manera de viure... volant lliure, sense agafar-se a res, ni enlloc.

O aixó es el que jo vull veure, perqué em sento així.

El groc sempre ha sigut el meu preferit, però darrerament aquest taronja s'agafa a mí amb força, on và aquesta boja?

Ploro, m'emociono, llegeigo sentiments i vivéncies al.lienes i també m'emocionen.

Qué serà el que m'ajudi a treure el que duc a dins?

Podré apendre a ballar com dessitjo? i més important encara, hi haurà amb quí compartir-ho en quasi la mateixa mesura d'apassionament? crec que no. Però ho dessitjo, no només ho imagino... així que segur que faré el possible per tenir-ho.

Que més voldría? mmmm

Tenir més sexe, calmat, apassionat, cómplice, innocent, visceral, de tot tipus...
esgotar-me fins l'ànima i abandonar-me o pendre'l fins al fons.

Fer tot el que tinc pendent i sentir-me agust fent-ho, recollir cosetes, tenir-les en ordre, netes, cuinar, cosir, llegir...

Per que em conmou per dins el seu tó de veu?
Segur que hi han estudis que ho puguin explicar...

Pero ara mateix el que més vull, és ballar, ballar, ballar... ho necessito!

Pim pam

No m'havia adonat que fós tant complexe fer net, de dins, de fora i de l'entorn...

Sort que dels que caminen ja vaig aprendre fà anys a fer-ho i no m'agobía, només faltaría.

Estic esgotada, però contenta, pendre-l'hi hores al son, que no guanyi la batalla...

Anar unes passes davant seu i treure-l'hi la llengua, dóna certa satisfacció.

Tot i que el cos sembla que no sigui meu... a veure si dijous em dona el regal promés... i per el poc que he tastat, quínes mans es gasta el xicotet!!
Quiero más!!!!!!!!!!!

Per cert, no t'ho havia dit... però estic feliç de viure amb tu, de que segueixis sent l'arbre que m'arrela, la mà que em dona caliu, els llabis que em donen suaus nuvols de cotó fluix.

***

Yo te quiero dar

No deixo de pensar en coses, en imatges que em venen al cap,
t'anyoro, vull besar-te, abraçar-te.... tenir-te ...

No deixo d'escoltarla....


Gràcies per formar part de la meua vida fà quasi nou anys.

http://www.youtube.com/watch?v=FSdh29c6Hps&feature=related

Espai, creativitat, sexe.

Sí, decidit, estic com un llumet, jajajaja.

Vull seguir estudiant... i segurament seràn quatre anys més.
Vull llogar un espai per a mí, per pintar, per crear, per fer fotografía, per acollir a un nenet a qui amanyegar, per jugar, escoltar música, ballar...
Sí, també per fer coses que no son les habituals...
Tenir l'espai com jo dessitjo...
Un mon meu, on crear les imatges que duc al cap i que vull portar a la llum.

No serà sencill, com tampoc sembla que ho sigui tenir a tres en nómina :)
I em veig capàç d'intentar-ho, al menys amb dos sé que hi ha un feeling que ho faría possible... quina gana... m'estic tornant devoradora :)

Tant riure i m'adono, que intueixo quelcom de sota...

Estem acabant i no ho sé?

Sóc diferent i ja necessito altres espais on respirar?

Estic fugint i no m'adono?

La por no acostuma a aturar-me, com a molt el que fà es que sigui prudent i no faci coses que poden ofendre als demés, quan no els veig tan implicats com jo.

Així que afronto els dessitjos que tinc sense por, però dius... nenaaaaaaaaa que t'està passant?, ande vassssssssssssss?
I no deixo de tibar cap on vull... i de pas no deixo de mirar com m'agrada, ni deixo de sentirme especial...
I la caixa de pandora segueix oberta entrant i sortint coses, per qué s'ubiquin.

Crec que buscaré la manera de fer imatges amb paraules, de les coses que vull, per que no es perdin i per poder comparar quan les visqui.

Ideals? Somnis? realitat!

Altre cop?
Sóc repetitiva fins i tot amb aixó?
Caure per el buit de l'escala, per més que hi hagi red... et deixa buida.
Però per qué just quan acabes de caure, només vols tornar a pujar, tenint la certesa que no es caurà a la propera?
Escolto música de nou, he estat apagada durant cuatre mesos.
Tinc la sensació que sempre vaig en formula ú.
No baixaré mai?
Em compro protectors per no quedar amb una costella trencada? o directament no ho necessito?

Apareixen els patins de nou al cap... quans anys fà que no hi vaig?
I a patinar amb els cascos i ballar i cantar i plorar mentre canto...

I deixar la pena pel carrer i endur-me energía per demà, per passat i per algunes coses, que viuré... de segur.
Per qué ser tant acaparadora?
Per qué ho vaig perdre absolutament tot abans que ningú?
Dóna felicitat?
Quí sap, el que sé es que per ara no vull canviar, deu sortir a compte, sent pràctica com sóc.

Demà estudi, pràctiques, temps per a mí, i aquelles cosetes que vull fer...
em falta la llista dels reis :)

Bufffffffffff quin esgotament emocional de vegades.

Que feiem abans que no existia el youtube per escoltar musica? :)))

Ca que ta

Que ho fà que la gent toqui els pebrots?
que tenim pebrots.
Si deixo de tenir pebrots,
deixaran de tocar-me'ls?
que puc tenir que no siguin pebrots?
i que no vingui de gust tocar-los?

Quína época més estranya ha començat.
Aviat ( anava a escriure, que tinc exàmen )
Aviat és l'aniversari.
Estic fent-me gran?
On vaig?
Per qué tantes voltes, si només vull calma i tranquilitat?

No toqueu els pebrots home!!

Mixu

Un petit gat, gris i blanc, de mesos, segurament.
Un pas de vianants i una botiga oberta, tot i ser més de les 20h.
Un susto i una reacció inmediata... tot i saber-me greu.
Una capsa de cartró, miro cap a un altre cantó, mentre un trocet d'ell entrava dins...
i podía acompanyar-lo fins fora del pas de vianants, amb el peu.
Les llàgrimes cegaven la mirada i no per pena... si no per angúnia,
no, no crec que sigui la paraula adecuada, però no en trobo una altre.
Passa un cotxe i em mira , com dient que passa...
diu que el deixi allà, marxa.
Passa un home, li demano si pot ajudar-me,
després que marxi entrant a la botiga e ignorant la meua súplica,
m'adono que potser no entenía el que li deia ( o no volía entendre).
Un senyor passa per el meu costat... siusplau pots ajudar-me i ficarlo dins?
es que no puc... per favor.( Aquest sí que em va voler entendre )
Va fins els cubells a buscar "una bolsa" torna amb un cartró i l'empeny dins...
ja el porto jo, gràcies. Deixa el cartró també dins.

No el van atropellar, va morir de cop, un cop a la boca, no hi havía sang.
Si no fós per que sabía que era mort, semblaba adormit, tant petit i net.

Sanglotant entro al cotxe ( m'esperaven )
i després d'explicar el qué, a tots tres,
cadascú va reaccionar al seu modus.

Que valenta mami!
Jo no ho hagués pogut fer, nina.
Un día jo vaig veure un ocell mort que... ( no cal que segueixis, siusplau... )

No crec que fós valenta.
Jo encara no sé com ho vaig fer.
Fer broma sobre quelcom per que no t'afecti també es un recurs.

Només pensava que no l'atropellessin,
que no podría baixar a l'endemà i veure'l allà...
i saber que jo podía haver evitat que el destrosessin.

Penso que de vegades, la sensibilitat o com es pugui dir a aixó que rau dins,
es una mica limitador, per qué t'anul.la,
no saps per qué ho fàs, ni si toca, ni res.
Ho fàs per que surt i ho necesites.

Té a veure amb els avis...
té a veure amb tenir cura dels que no poden,
del que només viuen i encara gràcies.

No es de tristesa, però de vegades, tanta inhumanitat, dol.

Una via, o una torre electrificada

Aprenem, cada día.
I una de les coses que cada día aprenem,
es que tots ells son diferents.
Que cada día surt el sol;
I que si la cagues... es per alguna raó.
Quína? ... aps, aixó ja no ho sé.

Li agrada, però no vol.
Vol, però no ho fà.
No ho fà, però se sent malament.

Molta tendresa,
més escalfor interior del que voldría.

Y "ells" m'han descobert...
que volen sentirse vius,
que volen que els acaronin,
que juguin, que els mimin.

Ains!

Mans, pell, olors i jocs

Hi han vegades que una va amb la cuirasa i pum pam, te la treuen sense ni adonar-te.
Penses, si jo sóc la superdura que passa de tot i sé que puc passar de tot.
Però de vegades... toc toc... algú que dona tendresa, que acarona, que t'ensuma, et deixa tendre i amb ganes de continuar i de xerrar estona i estona, sense preveure-ho i fins i tot diría que sense voler-ho.

I després hi han coses que no s'entenen, ja sé que no passa res, no es coneixen i és el que passa quan un no sap cap a on navega el timoner... però et fà sentir certa desconfiança o més aviat et fà sentir com una vaileta, crédula i confiada i en certa mesura, estúpida, per refiarte.

Sí, sempre penso el mateix i aquest cop també, no em sap greu, ser il.lusa, tendre i beneita, de vegades; Volía compartir aquesta estona i ho he fet, si per el que sigui no cualla res... no sé si cambiaré res.

Em dolen es ovaris, jajajajaja feia temps que no em sentía així.

Un cuquet

Hi han forces coses que ballen per aquí ( per el caparró )

La feina... una pena, de vegades crec que no caldría ni plantejar-se canviar les coses... si a la majoría els hi funciona bé... o com a mínim se senten bé amb el que fan.
Però la frase la vaig haver de dir o em moría...
Les coses son així de sempre. Sí i també a les dones fa uns anys se li pegaba i a tothom li estava bé.
No n'estic d'acord en treballar així, les persones no son coses i els hi cal paciencia, mirar-les als ulls, tocar-les i per que no escoltar-les.

Dues coses sorprenents han passat.

Una m'ha omplert de coses el cor i l'altre m'ha deixat una mica... remoguda. (Bé les dues m'han remogut coses, la veritat.)

Retrobar-me amb ell després d'anys... Tots junts quatre díes, han estat un regal per l'ànima.

No ens ha calgut voltar gaire, ni esperar gaires coses, tot ha fluïd com si fós natural. L'anyoro ja.

L'altre...

Després de quatre anys que marxés de la meua vida, de cop i volta.
Després de quedar-me amb una pena enorme per la mort violenta del seu
germà.
Després de compartir una nit-matinada inolvidable.
Es va acabar tot.
En trucarlo al passar uns díes, em va dir que ho deixava tot de banda, que tornava amb la ex i que jo ja era fora de la seua vida.
Una gran pena.
Em truca fà dos díes i era per demanar-me disculpes de com habia marxat, que ho sentía i que no m'ho merexía.
Se sentía content de sentir-me... i jo vaig pensar que potser tornaría a la meua vida. Altre cop. Quí sap. Però lo curiós es que a quí estimo, no deixo d'estimar-lo per qué sí. (N'hi han poquets, però tenen el seu raconet);
(No deixo de donar-li voltes a per qué encara tenía el meu teléfon de móbil...)

I poc més...
Dintre del que cap, tranquila.
I amb ganes de fer coses que durant aquest mes i mitg no he pogut fer.

Però hi han cosetes que mai puc deixar de fer, com estimar-vos.

Cinc

Set díes de feina i encara tinc unes ganes bojes de fotre el camp.
Una companya, que la regalaría... cada cop sóc més insociable.
Una feina que m'agrada, que estranya sóc...
Les feines m'encanten, anar de bólid... pensant qué toca fer després,
preocuparme d'una cosa i de l'altre.
I en canvi, sempre hi ha quelcom que ho espífia tot...
Deu ser que sería la treballadora ideal per no tenir jefe.
Ni companys.

jajajajaja

Tres kilos menys ja, unes suades de cal deu, els primers díes agulletes i tot.
Aguanto les nits millor del que pensava.
I la idea de treballar en un lloc que ompli més...

Es fan grans.
Cada cop comparteixen més espai amb d'altres.
Ella ha aconseguit quelcom que encara no em crec.
No caldrà comprar cap dry nites mai més?
Em sembla més rellevant que quan li arribi el periode.
Els anyoro.
Ella cada cop marca més terreny... Lluita contra mí, refirma la seua personalitat.
I de vegades m'ha d'arrossegar a mi en la seua lluita.
L'estimo amb bojeria.
I a ell.
I a tu.

He passat el pitjor...
Una época dura i va ser la feina la que em va enfonsar...
I em sento creixent.
No de pujada, que sería perillós.
Si no estable.
Afirmant coses.
Valenta.
Contenta.
Enamorada.
I amb totes les coses que implica viure, dubtes, tristesa, agobios, etc.
No sé si m'atreviré a treure'm el carnet de moto.
Em fa por tenir un accident.
I em moro de ganes per dur-la.
Ja veurem.

Ulls d'heura, sortirem per la tarda dijous.
Amb la col.lega que fà anys que no veig ( s'em feia massa pesada i no tenía tema de conversa) ara si tindré coses sobre les que parlar ( de feina ), divendres.

Potser podem fer l'esforç d'anar a Marsella.

No tinc gaires metes més al cap.

Abraçar-vos, anar a la montanya, anar a la platja a les set de la tarda, menjar un gelat, fer manualitats amb ella i ell, fer l'amor amb tu, plantxar robeta, cosir coses, fer servir la màquina de cosir ( per fí?), seguir baixant de pes, aguantar a la feina, estalviar una mica de dinerets, acabar de fer net i col.locar ja totes les coses, dedicar alguna estoneta als amics i diria que poca cosa més...
Ni tant sols anyoro la música, tot i que ...
acabo de recordar que podríes comprarme el mp4 i segur que trobaré a faltar no dur-lo a sobre.

No trobo a faltar anar a ballar, ni patinar, ni anar en bici.
No serà que ompliu la meva vida?

*

De cop

Encara volto per aquí.
S'an despertat tots de cop i els sento cantar.

Ells no hi son i el quiso tampoc, està al hospital.
Hi ha quelcom estrany a la pantxa.

La motxilla per una setmana de colónies encara per acabar.

Anyorança.

Tot i res

Sé que avui he aprés quelcom, del cert.
Però encara no sé qué és.

L'intencionalitat de tot plegat.
El sentiment de tot desplegat.

Una nena que dorm.
Un ocell que es posa al hombro.
Un sopar de grat.

Paraules, pensaments, dubtes, opinions.

La vida segueix...
Som el que som.

Molt esgotada.
Leismania... finalment.
220€ per ara.
Demà el qué.

Quín mal de pantxa!

Ha sigut inolvidable! Quin fart de riure!
Com podem estar tant sonades les dos?
Com es pot divertir tant amb les meues ganyotes i les tonteries que dic?

El seu peluix preferit és una espécie d'osset, que resulta que és filla meua i germana seua.
Resulta que el peluix diu que és una persona... i que resulta que sempre vol que li faci petons o l'abraçi, cosa a la que em resisteixo sovint.
Avui no parlaven amb mí, si o de...
I ella i la seua "germaneta" (recorda que es un peluix);
Vinga a criticar-me, jajajaja, vinga a dir vaganades sobre mí.
Una déia animalades sobre mí i l'altre s'hi sumaba.
(La que començaba era jo... ) ella li seguia la beta...
No podíem deixar de riure, de dir tonteríes, d'abraçar-nos, de fer ganyotes i de fingir sentiments diferents com a pallasses.
Erem al llit, era l'estona que compartim juntes abans d'anar a dormir.
I sota el seu coixí hi tenía el ipode, (aquets reis... jo en vull un també siusplau, jejeje)
L'anava a guardar i abans de fer-ho... ha posat una peça...
Io _ http://es.youtube.com/watch?v=LTsxJoQ7mUk

Totes dues de cantó al llit, amb un cas cadascuna, amb la carona a dos dits de l'altre.
Amb una mà ajudant-nos per fer la coreografía i el culet i les cames remenat'se...
No podía més, semblavem cucs i jo anava dient-li... sembles parapléjiques ballant així.
El cas es que m'imaginava al hospital, sense poder-me moure, abraçades les dues al meu llit.
I sé del cert que riuriem igual i ballaríem igual!
T'estimo princesa meua!
Encara que em facis parar boja!
Ara m'estimes moltíssim que no em deixes ni caminar...
Ara m'odíes i voldríes que desaparegués.

Números sense sentit

No m'interessa ser la primera, ni ser la millor.
Només vull apendre, ser jo i viure el que sento.
La vida és com un sudoku, comences coses que es queden a mitges.
Algún cop s'acaba encaixant tot sol, prenent sentit el que fem.

No tinc por d'equivoca-me.
No em fà por sentir.
Sé que ets l'amor de la meua vida.
Sé que ets preciós.
Sé que vull treure coses de dins teu.
Sé que t'estimo i m'importes.
Sé que m'emociones i em faràs parar boja.
I sé del cert que tot es recíproc.

Sé que em calen moltes emocions per omplir.
Que no totes les puc compartir amb tu.
Però no passa res.
Fem el camí junts.
Quasi vuit anys i em sento com una vaileta encara.

Amor!

http://es.youtube.com/watch?v=8ThuXEDvCZk

Canvis

Devíen ser tres díes,
ara tenen una prórroga
de fins a nou díes.

La tenim nosaltres també?
Sabrem aprofitar el temps i l'espai,
per reconstruir quelcom complexe?

Per retrobar la pau,
l'amor, la tendreça,
l'afectuositat...

Per cuidar-nos una mica,
per establir noves rutines,
que anyoro i necesito?

Com a mínim hi dediquem esforç...
temps i ganes.

Hauría de sortir quelcom maco no?

Nova era

De vegades les crisis son per canviar, per evolucionar.
De vegades son per esquinçar quelcom a dins i canviar del tot.

Sento que s'ha trencat del tot.
I no sé si em serveix de quelcom el canvi de papers.

Sóc cada día més dura amb tu.
I em fà una mica de por...
Per qué m'agradava la tendreça que compartíem.
M'agradava sentirme petita.
Només em passava amb tu.

Ara em surten les coses que duia tancades,
i em fà una mica de cosa...
no em sento plena ni feliç.

Vull sentir un home petitó als meus braços.
Que se senti vulnerable.
Fer-lo servir.
Jugar amb ell.

Però ets tu aquesta persona?
diría que no t'hi veig.

Per ara no decidiré res.
Paciencia

Sota la pell

Sota aquet mar no acabo de veure de manera nítida,
no sé que hi fan totes aquestes vaboses asobre el meu cos.

I no entenc d'on surten totes aquestes vespes,
que voltegen per aquí i m'ensordeixen.

D'on ha caigut aquest vidre,
que per casualitat, també en la caiguda,
esgarrapa una part de la meua esquena,
quasi sense adonar-me.

Com pot ser que sent estiu,
hi hagi aquesta ventada i
vegi caure la neu,
per d'amunt de la teva estimada.

Es cer, potser es un somni,
si no fós,
per qué el llit és buit.

Si no fós per que parlo rus,
sense saber-ne.

Si no fós per qué soc un drac,
que crema tot el que té aprop.

Fugiu ara que podeu...
aparteu-vos que encara sou vius!

Que després només quedarà,
un guardià,
d'un castell cremat.

M'entre s'esmicola i s'escapa
entre les mans,
la sorra d'una platja estimada.

I quí sap que acaba i que comença.

I qué més dóna, que acaba i que comença.

Per que la neu deixarà de caure.

O arriba una época invernal,
on fins hi tot els sentiments,
quedin congelats, fins a nova ordre.

Potser sería útil,
guaitar el mirall,
mentre surt el foc del drac.
A veure si així, escalfa quelcom a dins.

Un paraigües tancat

No sé com obrir el paraigües,
per més que plogui,
tinc la gola seca de cridar...
de demanar ajut.

Ja sé que no em sents,
ja sé que m'acabaré ofegant.

Que tant és per quin carrer passi.
Que acabré xopa, refredada i sola.

No pateixis, diría que ja ho he assumit.
Bé, seguirem caminant sota la pluja,
sense el puto paraigües...
que més dona.

Estic tan enfadada.
Tan trista,
tan cansada de discutir,
tan avorrida de tot...
que sortiría per la porta
i no tonaría mai més.

Petits tresors

Hi ha dies que tinc una remor interna important.
Darrerament hi ha una activitat cerebral exagerada, bé, no és quelcom estrany en mi, que sóc una exagerada.

Avui ha estat especial, en lo que es refereix a alimentar-me.

Tenint la televisió de fons, m'ha acompanyat força hores,
emocionant-me, reflexionant, fent net de coses i descobrint que tant ignorant sóc i que no em sap greu.

És preciós saber-se petit, saber-se que començes a caminar i no hi ha res consolidat, que tot encara està per fer.

La senyora d'en Milà fà tapar les irregularitats de les columnes de la Pedrera...
i amb el temps es descobreix que hi havien paraules grabades... oblida, perdona.

Em reconforta sentirla parlar, el tó, l'energía, les vivéncies, els qüestionaments,
la veig molt sencera, capçes plenes de les cartes que li envíen... paquets amb les cartes que s'envía amb la mare...
per qué unes históries son per ser explicades i d'altres no?

I una artista en descobrir una história que conmou, però més que una história, escollir un camí erriquidor, de lluita i força...
que fà remoure tot per dins.

Plena d'energía, de força, de convicció i de ganes d'apendre.
de buscar-se, de creixer i de remodelar-se, si cal, sobretot amb el com.
Provar d'ejercitar el que se suposa serà el camí, així que s'ha de millorar.

Gran

Sóc peliculera de mena i amb ells sempre m'ha funcionat,
es com acolorir les emocions o asaborir el que vull trasmetre.

I l'altre día us vaig espantar...
quan et preguntava si li donava la notícia...
tu ja estaves patint a veure que li deia,
em demanaves que t'ho digués abans a tu.
jajajaja

I a ell el vaig fer patir, dient-li,
bé vols saber la notícia?
sí, sí, déia tot emocionat.

estavem acurrucats i ell s'hi va afegir...
mira... nino... la qüestió es...
que ja ets un home.

Com dius?

Sí rei, ja ets gran i fàs olor de gran,
i no era amb ironía.

I partir d'avui... ahuràs de dutxar-te més sovint.
Per qué les hormones fan que la teua suor faci més olor de la que féia fins ara.

Em mira tot maco, tot dolç.
Sí mama, tens rao.
I se li acoloreixen les galtetes.
mmm
Quin amor.

Ara es tard...
Molt tard.
Sobretot per estar despert tú.

Assignatures que potser queden pendets...
Feina que no havíes entregat.
Sovint discusions per que prioritzaves altres coses.

I fà uns díes, vas fer una inflexió,
no sé si tenía a veure amb la pallissa que et donem cada día.

Però has començat a fer un sprint,
cert, no es el que més dessitjaría...
però amb l'evolució que estàs tenint des de fà uns anys...
no puc més que felicitar-te i reconeixer el teu esforç.

Però avui.. ha estat el sumun.
L'inconcebible.
Portes quatre hores fent feina...
I estàs content i satisfet.

Si vols un got de llet en una estoneta...
i alguna galeta per reposar forçes...
i quan has vingut a abraçarme...
no m'he pogut contenir.

I m'ha entrar una emoció per dins.
No he pogut explicar-me.
M'han vingut llàgrimes als ulls.

I sí, ja saps que em sento orgullosa de tú.
De que t'esforçis.
Que lluitis per aconseguir les coses.

I quí sap, potser com tu dius seràs policía especial quan creixis.
Però el que sí n'estic segura, es que seràs el que vulguis ser.

M'agrada que plogui.

Gaudeixo de l'olor que fumeja de les plantes, quan plou.

Es una impresió maca, treure el nas al balcó, humitejarte del tot.

Sort que la natura, com la música, no em deixa mai d'emocionar.

Trencat per dins

Segur que demà ja no hi es,
el cuquet a dins.
Però diría que el sento més sovint...
del que sería dessitjable.

No coincidim en algunes coses,
que son importants.
Però lo pitjor...
es que no coincidim en la manera de dir-les.

No m'agrada com me les dius...
em fa apareixer una barrera infranquejable...
dura, de ferro o de gel...
que em molesto a no pujar del tot.

Quan em cansi...
de sentirla...
d'esperar-te...
de no sé...
ens perdrem.

I no sé com s'arriba aquí.
Ni que fà que ens allunyem d'aixó.

La cançó no era per mí.
Però en llegir el nom.
M'ha fet recordar una caçó que m'emocionava.

The Blower's Daughter.

Avui ha estat força tranquil,
tot i ser el segón día del vulcano.
I la pitufa ha tingut que provar que tan dura és...
Que tan ácida o borde...
Reineta... no juguis amb la mama a coronels...

He jugat masses guerres per deixar que em foradis.
No et deixaré fer-me mal, ni ferir-me.
I no vull tancar-me a tu.
Ni amb tu, ni amb el teu germà...
No vull trencar res.
Vull poguer estar-hi sempre.


Sé que no saps qué desperta aquesta agresivitat,
sé que m'estimes moltíssim.
Sé que ets important per a mí.
Sé que encara tens molt per creixer i per provar-te.
Sé que m'has demanat perdó sincerament.

Però no vull que ho facis...
No vull que creguis que pots fer mal quan vulgues.

Però que sé que si m'apartes de tu, amb aquesta fredor i duresa.
No et demanaré res.
M'apartaré de tu.
i no quedarà més que el record.

I podré viure.
Aixó és el pitjor.
Saber que pots sobreviure a tot.
Que tant sería, si toqués estar sola altre cop.
Tornaría a inventarme una vida.
I no em moriría.

Perdre un somni.
Perdre l'amor de la meua vida.
Perdre el que imaginava...
és trist.

Pero més trist perdre-ho i no saber per qué.
Per que estàs cansat?
Malalt?
Esgotat?
Avorrit?

Necesito respirar.
O tancar-me a la meua gàbia.

Un instant

No hi ha ben bé res important per a dir.
Només una corda que una va estirant...
I de vegades es van obrint portes.
De vegades es veuen colors.
Altres es veu borrós, per les llàgrimes.
La majoría, hi ha un brívid,
un cuquet a la boca del estómac.

I moltes questions que es remenen
i que es revolten dins, per ubicar-se.

I un plantejament global.
Que engrapa la majoría de coses rellevants.
Marie Curie, Jonh Carter, Abbie.
Personatgs i Persones rellevants.
Moments i moviments.
Silencis i feina de formigues.
De vegades, només silenci.

Poc, organitzat i buit.
Ample, creador, net
Descalça, afectuosa, introspectiva.

No tinguis fills... o com a mínim que no creixin siusplau!!

Sort que he sobreviscut millor del que em pensava aquest vendaval...

tots tres dormen, es clar, cabronets,
amb lo que em doneu a mí pel sac
ja os quedeu descansats per tota la setmana eh!!!

Sí ja ho sé que tu, (el gran, no em dones pel sac)
però també em fàs preocupar, també m'esgotes...

I el pitufo avui l'ha feta vessar,
jo sé que em menteixen...
que s'ha de fer, suposo que el pare i la mare,
serveixen de banc de proves per la vida adulta...
però enxampar-lo en una trola... m'ha fotut.
I apaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

La salvatge li tira la caballería i de pas...
que si aixó que si alló,
en fí que li he dit blanc i negre...
i ell que es veu que ja estava tocaet...
va i es rebota, pitjor que una pilota de tenis.
Quina bocaaaaaaaaaaaaaaaa deu meu...
la seva i la meva després...

I la Mona Lisa s'apunta a un bombardeo,
i me les fot a la que em descuido, cagun l'ouuuuuu.

En fí, que no et canso més...
la cosa és que he decidit canviar de tactica...
i ves a saber si funciona, però he de fer quelcom.

Amb el pitufo encara funciona la tortura...
però ella cada cop més esquerpa e individualista...
afú, creia que cauría la porta asobre quan la tanca per anar a dormir.

Que quina ha estat la meva nova tactica?
una difícil de dur a terme, per no dir...
més difícil que fer régim jajajaja

He decidit... que no repetiré les coses.
Que no vull enfadar-me mai més i menys com avui.
Que a les set no s'aixeca... ja s'espabilarà.
Que no es respalla els polls? ( el mato ) o a ella )
doncs res... no penso dir-li més cops.
Que no baixa a fer pis al gos...
doncs em foto...
en fí si segueixo la llista em puc estar morint de fàstic.
Decidit, faré el que em sembli,
penso no agobiar-me.
I només dir un cop, les coses.

Que quan creus que aguanto?
jajajajajajaja
Sort, que em puc desfogar...
vaig ballar fins que surti el sol.

Petonssssssssssssssssssssssssssssssss!

Espurnetes

M'ha fet emocionar... tanta tendreça,
tanta calma, content amb la seua feina.
Lo curiós... una cosa que diuen la majoría
dels papes o mames del món,
que es volca en els nets, per qué als fills
no els va dedicar tot el temps que hagués volgut.
No vol tanta publicitat, no vol ser famós,
voldría pendre una cervesa tranquil.lament.
Somrriu davant dels afalags, no es cap sant,
és humà.
Diu que en Deu no es creu, que es com els pares,
hi són, no li cal creure :)
No vol ser recordat, però si s'encomanen a ell,
allà farà una fundació Vicençs Ferrer i ajudarà en el que pugui.

Afú

Ains...
Tinc un batibull.
Jo no sento que hagi canviat res, només l'intenció,
aixó si.
Però en ralitat no sé quina intenció n'ha quedat,
ni com l'he canviat.

Només sé que estic més tranquil.la.
Que em sento feliç.
Que tinc ganes de fer esforços,
que fins ara tenía aturats.
Segueixo defugint els grups.
I m'encanta com mai apropar-me a algú de manera tendre...
tafanejar dins, riure, abraçar, fer un petó.

El més curiós, potser m'enganyo,
es que crec que no hi ha eufória.
I és bona senyal.
Tinc tres o quatre coses al cap, pendents d'anar fent...
Però tot i que no les vagi fent exactament ara,
vaig guardant i fet projectes, per quan és pugui.

Però aniré recuperant cosetes que m'omplien, amb un toc nou...


Ahir va ser im presionant, no per rebuscat, ni per fascinant.

Les meues mans son màgiques?
dos persones...
i dos vegades que vàrem flotar.

Qué bé...

Per presentar-se... apartir d'ara, provaré de mantenir la distància, no donar dos petons i poguer tocar la seva mà... mmmm qué bé.

Gràcies!!!

Hi ha una altre manera de viure

De segur que sí.
Per segona vegada l'escolto, ahir nit i ara per esmorzar...
m'agrada, em conmou, no sé que té, m'ha atrapat i no hi a més.

El final em recorda la cinta de casette que encara guardo, de en Dani Alonso?
una musica així tota moguda... i trilorí , trilorà. ( Quína memória la meua )

"Les dones que ens han d'infantar" quines paraules bon home, miraré cap un altre cantó, millor. "Aquest himne per no guanyar" deixa'm seguir escribint, siusplau.

Tu com ell cerques una cambra més calmada, per fer introspecció,
per jugar a cuit i amagar, quan ho vulguis i et plagui.
I ens duràs a dins o no, però et durem a dins, ho saps.

Varem parlar, mentre feia el sopar, no sé d'on va sortir... els sants, les festes,
el cristianisme, catolicisme? uf de vegades sóc tant inculta que penso que s'em veu el llautó i em diràn un día... mama no saps res bonica, pero abraça'm, espero.
El cas era arribar a les cel.lebracions,la palma, la mona, el padrí, el bateig, la meua comunió, el regal que em va fer el meu pare... i que cadascú pot inventar-se la seua festa, per que si no celebres les que hi son establertes... celebrarem quelcom?

El día de la xocolata li déia jo, pot ser quan vulguis tú i potser vols celebrar el día que vas aprovar-ho tot, que aquest any sería per tirar-hi cohets ( deu meu que ha passat?) el cas es que éll ha portat un encàrrec, millorat. I en sopar prenem el regal... encara rieu i fem bajanades de vailets... amb els turigambes, en dieu? bé, el de menys segur que és la xocolata,però la meua capseta de bombons... es preciosa, sí, sí, podeu menjar-los tots... però me l'ha comprat per mí... i m'ha sorprés.

No sé rei... darrerament massa temps invertit en trobar el meu barrufet, mentre el meu ogre preferit dorm i encara sóc desvetllada i queden coses per fer i preparar...
si em despisto, ja torno a anar a la desfeta.

"Ei ei hi ha una altre manera de viure, hi ha una altre manera d'estimar de somriure, segur!", i no recordo que més ha dit, però el cert és que sí, hi han totes les maneres que volguem, lo complexe es obrir el teu mon i ensenyar aquesta manera de viure.

Un anunci amb poques pretensions... vist l'exit i la complexitat d'una menda... i que hi farem, quan hi penso! em moro de dessitg... els peuets ja ballen d'impaciencia i el cap belluga cap aquí, belluga cap allà. Calma reina, calma... però tanta calma es bona? chi sà.

Gràcies Lluís per el Tranuites ! Gràcies per la música ! I gràcies a tu per escriure ! I gràcies a tu per somriure ! I gràcies a tu per besar ! Gràcies que sóc viva !

Tra voltes

Marxem tard, no arribavem al caixaforum...
es veia la montanya allà baix...
amb unes volvetes de neu, que la feien dessitjable...
anavem els quatre locus...
així que per qué no?

arribant... trobo a faltar la màquina de fer fotos...
semblava una merenga de maduixa,
el sol rojenc l'acaronava,
i els meus ulls no creien el que guaitaven!

Tothom anava de tornada i nosaltres a l'inrrevés,
no puc evitar-ho, m'agrada tant...
em van tornar boja, tres díes sense nosaltres
i m'habien de posar a prova...
i el que varem riure?? jajaja

Sí, per desgràcia, els dos moments que més m'atrauen del día passen com una espurneta de llum, ossigu volant.

El despuntar i el espenyer del día.
I aquest cop, va ser massa ràpid per el meu gust, quasi no vaig poder mossegar-lo,
ni llepar-lo, ni engrapar-lo, però em va emocionar, que hi farem!

En arribar, ni merenga, ni tan sols una ténue llum,
era nit fosca, i asobre no veiem la neu!

Intentem anar a peu... en cinc minuts no podía caminar més...
creia que s'em congelaría la gola, cois quin fred!!

Mmmm quina bogería podem fer ara?
nem a veure a la primigénia, origen d'aquesta sonada!
Allà on treballa, arribem tardíssim i tot i pensar que faríem nosa...
resulta que ens ho vàrem passar de conya, sopar fins tard,
( no m'esperava que ens convidéssin )
xerrades que eren evidents, quasi les hagués pogut escriure abans d'arribar.
Però vaig riure molt, m'encanta veure que feu i com xerreu quan som amb altre gent.

Tot aixó per qué avui he rigut tant amb vosaltres dos!
No cambiaría res del que he lluitat, del que he patit, del que m'he sentit impotent,
de cap de les coses negatives que he viscut.

Sou la meua al.legría, la meua energía, els meus amors, la meua il.lusió.

Em fàs riure, em fàs pensar, em tornes boja i t'ho agraeixo. ( Tu i tu )

Nino abraçarte, fer-te petons i sentir el que m'estimes!
Nina ballar amb tu, mentre sona el Tranuites d'en Llach, improvitzar com déies i vinga riure!

No cambio per res del mon el fet de ser mare!

Entre fils i ferros

No pateixo massa per on m'ha de dur el camí,
només m'agobía quan no sé que faig, o millor dit...
quan no sento res, o el que sento no es del tot possitiu o engrescador.

Em vaig oblidar d'anar dimarts a giravoltar...
i em vaig equivocar de día per embastar...

No fà res, procuraré fer memória i recordar quan em toca fer qué,
quan i a on, jjejeje, massa demanar potser.

Dança
Patrons
Bijutería... casolana.
Potser si que comenci amb quelcom que fà anys dessitjava... argentería.
I el que faltava anar amb motor amunt i avall...

Tot iniciat, a veure com avança.

Em cal el més important,
però sé que ho aniré fent a mida que la resta ho pugui tirar endavant...
bé, al menys ho provaré, ho intentaré i poc a poc arribarà.
I si no arriba, es que no tocava, paciencia!

Ara toca dormir, descansar, hores i hores... cap obligació fins diumenge.
Només son tres, ja veurem com proven.

Queden menys de 100pàg per acabar en Klemperer, per fi!
A veure amb quin segueixo...

El que desperta dins

Quan tens tants neguits per fluir i
els has estat deixant apaivagats
per qué no podía ser,
acaben pressionant per esclatar.

I no vull deixar-ho més estona dins.

M'en moro de ganes;
De trobar-lo,
de costrenye´l,
de mossegar-lo,
de besar-l'hi,
de fer-lo plorar,
de sentirlo petitíssim aprop meu.

Apropar-li el menjar
i sense més dilació,
veure com es llença amb fruicció.

Fent servir tot el que té,
tot el que és,
per alimentar el meu cervell.

Molt de temps dessitjant,
fà que siguin inmenses,
les ganes de trobar-lo.

I encara que vagi canviant de tàctiques...
de vegades, les ferides, fan que costi més...
veure-ho clar, sense boirines.

Amb ell no va poder ser,
tot i que coincidíem amb moltes coses,
fins i tot afectivament.

Sí, sóc una egoista,
tinc moltes coses...
i encara en vull més.

I a més no les vull de qualsevol manera,
no em val tastar,
sabent que duu ingredients que no em plauen,
així que amb l'antena segueixo...
i t'atraparé!

Suposo

http://es.youtube.com/watch?v=2dg9Vsggv_Y&feature=related


Que sempre en vull més,
més petons, més paraules a cau d'orella,
més abraçades.

Que tinc la sensació de perdre'm una mica...
De tenirte massa lluny,
de vegades crec que m'equivoco...
que hauría de marxar i no intentar-ho més,
d'altres penso que sóc una puta egoista i
que no n'hi ha més, que si no hi gaudeixo,
és per que sóc imbécil.

Tot i fer l'amor amb ell, de fer-me mimos,
voldría tenirte...
i anar junts a la montanya
i veure els ocells i gaudir de les coses tots quatre...
i ja no faig cap, ni amb tú, ni amb ells...

fá mal... cada día més
deixa un buit que necesito trencar...
però si esteu bé...
quí sóc jo per demanar quelcom diferent?
em quedo al cantó...
refent-me
he de fer-ho sola?

no ho sé...

Ja

http://es.youtube.com/watch?v=8ThuXEDvCZk

El pitjor que podía fer...
en un moment de dolor,
es treure'm de les mans,
l'única cosa que em consola...
que es escriure't...
bé aixó...
i plorar...
i escoltar música.

Odío amb totes les meues forçes estar malalta...
i a falta d'una venen totes juntes...

Esgotada, trista, enfadada amb mi mateixa...
Volía anar a veure La bella i la Bestia,
era important per a mí...
i ell no vol venir...
que ja té criteri i no li agrada...

Em sento estúpida.
Sola.
Trista.
He deixat tante coses per fer ...
per tots tres...
que ara em sento com si m'haguessin robat quelcom.

NO sé cap on caminar...
faci el que faci... fà mal.

Si aixó es fer-se gran... no m'agrada pas.

I estar malalta menys.

I sentirme així de buida i d'estupida menys.

Quina merda!

Consecució

Ha estat una activitat plaent.
M'he acabat distraient de la trajectória.
Crec que he aprés quelcom.

Vull escriure, des de dins,
escriure-li coses,
com algun cop m'ha sortit.

No vull deixar d'escoltar el que dius,
no desapareixo,
només deixo d'exposar el que penso.

Tampoc crec que sigui gaire rellevant,
apart de per a mí i com a molt per a ell.

Un Victor Klemperer en tota regla,
es el que voldría fer.

I tantes tantes coses més...
i vull tenir-les totes agrupades,
no com ara que vaig fent compartiments.

Escriure
Pintar
Dança
Fotografía
Treballs de creació
Cosir

Un petó i gràcies per ser-hi!

aiguamarina.

Rosa

Li ha demanat que li comprés una...
Féia una olor preciosa...

Quan arriba ell, em pregunta...
quan te la porta a tu?
mmm nosaltres no celebrem el día d'avui...

oh...

li ha canviat la carona...
em sap greu nino...
me la porta per Sant Jordi...

I no ha volgut portarsela.
Encara està aquí,
diu que demà li durà,
després d'intentar regalarmela a mi.

:)

Que cosa més maca senyor!
Quines mans tan suaus té,
que carinyós és.

No sé si s'aproparan amb el temps,
però la primera que li va regalar va ser fà...
quatre o cinc anys...
es diu aviat!

Més, més, més, per fí!!

Una de vegades rau adormida i no s'adona,
i de cop, cau una pedregada i, goita!!
la vida estava fora, seguia, amb el seu ritme,
i jo sense adonar-m'en.

Sí, ja sóc aquí de nou, senyora.
Ja veig que ha anat fent de les seues,
i no m'ha esperat pas...
sí, ja ho sé, si no m'espera...
sempre puc afegir-me com si res.

En una dança que no té fi...
com les Corrandes que ara sonen,
o com un Ball de plaça engalanat,
que t'espera, sense que t'adonis,
i farem un de Sant Ferriol fins esgotar-nos,
per celebrar que ens hem enganxat!

Però deixem lloc a la tendreça...
i mentre ens abraçem,
veient per fí quelcom que em motiva fins la médula...
sona en Motzar... (Cada día m'enamora més, com vibra!)
i ejecuten Six Dances i Petite Mort,
comentem passes, errades i sorprenents coreografíes.

Sí, era el día poliédric i de camí al cotxe...
he fet sonar un poc en George Michel, "Twenty five"
sí, ja son anyets, que hi farem...

I com no, podríem acabar la nit...
amb un Crooner que posa la pell de gallinàcea,
sobretot per l'enveja, jajaja.

Si Robin, "Live at the Albert",
vesteix-te com un galan...
però tens un sí-no, que es molt afí...
a la meua manera de veure la vida.

Rés, seguiré gaudint d'aquesta tranquilitat,
revisant i absorvint,
tot alló interessant que hi vegi en les vostres pàgines.

Ja que heu tingut a bé,
venir de visita a casa,
per uns díes només.

On diseño 287
AD gener
AD juliol/agost

Retroalimentat-me

Quí diria que sóc tant caótica?
Ah que potser es una claredat que sembla caótica?
Tant és.

Canvis iniciats.
Ella ha d'anar tres díes... per ara.
Jo hi aniré també tres díes... mentre sua i s'ejercita,
jo també la suaré (la calefacció és massa alta sovint),
i ejercitaré de tot un poc, la memória, el plaer visual,
el tàctil, el decidir, escollir qué dessitjo devorar.

També aniré un día a fer tombs..
d'aquells que es fan poeticament,
i agafats de vegades de les mans
o giravoltant si així s'escau.

Però encara no hem coincidit...
i estic amb un neguit, més de plaer avançat,
que d'una altre cosa.


Ara li tocava estar moix a ell,
després d'ells dos ja se sap...

Herbetes

Quan trobes un lloc on et donen el que cerques,
es d'agraïr i la millor manera de fer-ho, es tornant.

Ens explica quines son per el que vull,
i les que li demano si son per el que crec.

Flors cordials.
Barreja de valeriana, flor de taronger i mel.lisa.
Menta.
Camamilla.

Em faltava fruits del bosc i
m'he descuidat de demanar branquetes de regalésia.

El cas es que están canviant coses,
petites peces, que sense adonar-me,
varen sortir en una conversa,
tot prenent mistel.la.

I ara vaig movent fils.
Veig nous camins.
I una mica acollonida estic.
Però que hi farem, una que està sonada.
Em sento viva!

.

Qui sap el que toca...

Ha estat dur trucar a la policía...
Només espero que no els hagi molestat.

No he trucat mai per la veína que crida,
i s'esbaralla ella sola amb el marit.

Només li agafa un atac d'histéria i després, plora.
A ell no el veig neguitós, per tant, no perilla.

Però avui els d'abaix...s'han barallat de valent.
Crits, cops i el que més em preocupava,
que algú d'ells déia que cridessin a la policía.

Ho sento... he pensat, baixa i li parles,
o l'abraçes i li dones una infusió,
que es calmi i demà ja parlaran...

Però no era moment de fer de mare dels demés...
tenía els meus desperts i preocupats.

No han trigat massa...
per sort.
Les preguntes que els hi han fet,
m'han semblat llógiques.
Era una baralla per un tema absurd.

Però cada cop...
em preocupa més l'impotencia que senten alguns...
i que no saben com resoldre,
sense recursos i sobretot...
amb la sensibilitat a flor de pell.

Un espai massa reduït,
masses hores junts, i no gaudint-los.
Poques paraules,
massa pressa.

No entenc com les persones no s'adonen d'una cosa tan senzilla.
No tenim masses persones al nostre voltant.
Ni crec que tinguem gaires amics.
Ni sobretot, no crec que poguem estimar massa sovint.

Podríem anar a buscar un sac de paciencia.
I dedicar uns minuts a ell o a ella,
quan veiem que no rutlla quelcom.
Donarli la mà, abraçar, escoltar.

Entenc que un es pugui sentir sol,
que hi hagi dolor de vegades,
que un es perdi pel camí.

Però quan aixó té a veure amb la vulnerabilitat...
crec que s'ha de posar més energía,
més ganes i més, molta més inteligéncia i paciencia.

.

El que fà nosa

Em sobren tantes coses
i em manquen algunes.

Em veig embotida en un munt de sensacions
i darrerament no és que els hi tregui gaire profit.

El que em fà pensar molt sovint...
es, quin profit li trec a la vida.

Que els hi queda als demés de mí
i que em queda a mí del que faig.

Quan estic embadalida,
no pateixo per tot aixó.

Quan quelcom s'em remou...
penso en el que podría...

Hi ha quí amb 5 o 10 anys més ja ha mort...
i han fet moltíssimes coses.

Jo les voldría fer totes...
i encanvi, l'aire passa,
les orenetes marxen...
els núvols es remouen...
i les meues mans segueixen esteses...
esperant unes gotes de pluja.

.

Avui

Voldría masturbarme pensant en tu...
del que m'estimules,
del que despertes en mí...

Però prefereixo guardarme les ganes...
o callarles... per no dir el que no toca.

Però ho desitjo...
molt.

Qui sap realment...

Quan veiem sortir quelcom...
ignorem la feina que ha hagut darrera...
la interiorització...
el rebuscat sentit de ser...
la construcció del sentir...

Però no tot es tan sencill...
com apuntar el dit...
i anomenar tal o qual...
aixó només tranquilitza un cervell...
que desconeix com funciona un humà...
lo trist, es que més sovint del que sembla...
millor dit... quasi bé sempre...
un creu que pot nomenar...
sabent de qué parla...
quan en realitat, no sería capaç...
ni de explicar-se a sí mateix.

No crec que la sol.lució ...
sigui treballar amb el que es veu..
s'ha de burxar dins.

El cas...
es que he prés una decisió...
i n'estic força contenta.
Ningú ho entendría...
però ell sempre.
I si no acaba de copsar tot el concepte...
com a mínim, no s'espanta, ni fugirà.

Quelcom

He deixat de ser una il.lusa.
M'agrada fer olor a suada.
Sóc conscient del tresor que tinc.
Començo un nou camí.
M'esforço de valent per apendre cada día.
Prefereixo fer el cerle petit.
Creixer per dins i per fora.

.

Dolor

Ja son molts díes sense prendre'n i tots dos hem pensat que l'estat d'ànims es devia a aixó... quí sap.

Només sé que avui he tret el que em corre per dins, el que sento o penso al respecte...

Estic esgotada, no puc més, trista, agobiada, amb ganes de sortir corrents... i com si ja ho hagués fet... abans de fer-ho.

Uf

M'ananiría a una estació d'extracció de cru... a treballar durant hores, lluny de tot i poguer pensar... només.

O plorar o buidar-me o tornar a començar...

Si es que ho vull fer...

No es perduda... es abans de canvis, per qué si no venen, llavors hauré de moure'm, i sóc capaç d'endur-me'n tot per endavant.

Em sap geu fer-te patir.

No vull ferir-te, perqué fer-te mal... ja ho he fet i es inevitable que et sentis així.

No sé...

.

Sentits

Un munt de colors, de més llampants,
de més serens.
Tot de tactes per experimentar,
de tendres o esquerpes.

Les tisores.
Les agulles.
La cola.
Les tisores.
Les pintures.
Els papers.
La roba.
Les pedretes.
Els plàstics.
Els rotuladors.
Els pincells.

Dibuixos, esquemes...

Un batibull de coses.
Només pensar-hi ja ho gaudeixo.
Només tocar-ho em fà feliç.
I l'oloreta que fan?

.

10x3

Tres vegades hem anat... avui.
Demà tornarem... no sé qué trovarem.
El meu núm preferit... sempre ha estat es cinc.
Però després d'avui... m'estimo el deu com el millor amic.

Sé que segur sembla estúpid,
però és com si hagués trovat un tresor,
que per mí ha suposat...
el passar per casualitat.
I tanta estona he caminat...
I tant esforç ha costat!
Que li ha donat el valor que té...
i no pas el que he pagat.

.

Ratatatatata

Tot de coses per fer,
tot d'idees que belluguen soles...
i en comptes de recollir-les,
de fer-lis un cau...
les deixo escampades per terra...
que el vent va remenant i escampant...

Si em mirés al mirall...
de segur ploraría...
com pots ser tan estúpida...
tant perduda?

No ajuda...
ni fer una cosa,
ni l'altre.

Només embota lo justet...
per qué passi una nova albada.

Deixa despertar la meua ànima.
Que per fí vegi més enllà.
I sigui productiva i plaent.
Però aixó es molt demanar...

Ón es desconecta la neurona?
Ón canvia de xip?

Per qué fer o desfer és tant important?
si total... que és el que importa amb realitat?

Si tocar el cel glaçat fà mal...
Si el terra està ple de pedres...
Si l'aire duu agulles que s'et claven a la gola...
Si les mans ja no son per apropar-se...
ara les mans només son per escanyar i foradar cervells,
que esgarrapen a dins... per deixar buit.

Tant és...
els díes segueixen passant...
espero...
el día...
que desperti...
sent jo!

.

Rutines

Si viure depengués d'agafar-se a una corda cada día,
a una hora determinada, de segur moriría.

Si per tenir amics s'hagués de ser bona persona,
No en tindría cap ni un.

Si per ser mare s'hagués de saber de tot una mica,
em pendríen els meus tesorets.

I si per ser la teva parella, haguéssis dentendre'm...
Ja no hi seríes des de fà anys.

Per qué tu pots estar-hi sense entendre'm
i jo no ho soporto?

Per qué vull les coses d'una manera
i no son mai com jo creia que seríen?

Per qué tinc un buit a l'estómac
i una ràbia inmensa a les mans?

Per qué vull romandre desperta,
si el que sentiré molesta encara més?

Per qué menjo... si casi tot em fà fàstic
i a més m'encanta sentir-me buida, com quan vaig al bany?

Tot son futileses...
i en un mon de futileses...
la que pesa menys...
es la que triga més en desapareixer...

.

Adaptació

Mare i padrastre,
teníem un restaurant...
i alguna tarda...
féiem una partida.

Cadascú,
tenía una copa d'aigua,
plena de roses,
ossigui pesetes de les de debó,
cada punt, una pela,
ens ho passavem bé,
féia sentir gran.

Vem canviar de restaurant...
ells es vàren separar...

Vaig anar creixent,
marxar de casa,
viatjant,
vaig tenir fills...

Un día es moría...
visita al hospital...
conéixer a la seva parella...
mort...
em quedo dos díes...
no volía que es quedés sola...

L'ajudo a guardar coses,
m'ensenya llibres,
records,
m'explica d'ell...

Volía que m'emportés quelcom...
li vaig demanar...
aquell dominó.

.




En explicar-li aixó, em diu que sembla un conte o una pel.licula...
troba que podría teure-li suc i adaptarla si li deixen...
Quí? li demano, doncs tu i les meves jefes...
Per mí no hi ha problema :) si en pots fer quelcom, teva és.

.

M'estreny el cor

Veure'l tan llarg com és...
assegut al sofà.
Mentre escric,
mentre faig plans.

Mirava el sostre...
lo fàcil sería dir-li que li deixo...
jugar a la play...
o mirar la tv...
fins i tot sense veu...
ja que estic altre cop amb la música.

No!

Fés servir el coco

si cal avorrit

quasi em salten les llàgrimes

estava com abandonat

com si esperés que jo acabi

que l'abraçi

que l'escolti

explicar-me coses

arf!

agafa un llàpis i un full, siusplau,
dedicali una estona a dibuixar...
no vol, doncs res, juga amb la goma.
Però fés servir el coco!!

.

Les nostres mans

Quan les meves mans toquen les teves nineta...
es com si un albatros fort i molt molt suau i calent...
hagués coincidit amb les meves.

Quan les meves mans troben les teves pitufo...
es com si una pedra de platja, calenta per el sol...
toques les meues mans.

Quan ens toquem les mans, amor meu...
es com si les ones del mar, m'arrivessin a l'ànima...
de vegades mol suaument... de vegades impetuosament.

.

Blocaire invisible

El meu a La Laie

http://unxicdefrivolitas.blogspot.com/

El del veí d'adalt a l'aiguamarina

http://malerudeveuret.blogspot.com/


.

Volves

M'he despertat de cop...
suposo que intuia...

Al pujar la persiana...
morta de fred, tot sigui dit.

M'he quedat sorpresa...
una meravella... un regal.

Quéien volves de neu...
el terra tenía com un pam ja.

M'he quedat estorada...
gaudin d'aquella calma.

Fins que he recordat...
que el peque m'ho ha demanat.

Mama si neva em despertaràs oi?
sí nino, com vaig fer l'altre vegada.

Quan m'he apropat al llit...
i en sentir la paraula neu... uauuuuuuuuu.

Tot ha estat il.lusió i joia...
tot ha estat riures i presa.

Hem cercat els guants de neu...
que esperaven des de fà un any.

Al carrer procurava que no cridessin...
que no fessin massa gresca i molestessin als veíns.

Però tot s'ha de dir...
no es podía fugir de les boles de neu, en silenci.

Quins esbufecs féiem al cap d'una bona estona...
quí us llevarà demà ?

Mentre ens tréiem les bufandes... i encara réiem...
ha sonat el despertador.

Hagués estat maco...


.

Polsim

Menjo regalésia.
Fumo alguna cigarreta.
L'escolto al telf e intento que en tregui quelcom positiu.
Tinc ganes e idees per fer regals de nadal.
Vull que passin les festes aviat.
Menjarem junts.
Passem les tardes de diumenge junts... xerrant ...
jugant i conexent-nos una mica més... espero que no massa.

No escolto res de música.
No ballo fà díes.
No escric res.
No llegeixo.

M'he quedat buida de tant estar pendent.
M'ha esgotat més del que creia.

Estic tornant a despertar.
Els hem fet una cistella de nadal.

Vull acaronarte sempre.
No trobo a falar a ningú.

Tinc els pits com inflats i sensibles.
Els ulls guanits amb ulleres noves.

M'agrada combinar el negre i el blanc.
Samarreta blaca i asobre negre.

Fà fred, vull veure neu.
Anar a la montanya.

Però el que més vull,
es estimar-vos.

.

Ja ho sé!

Ja sé que vull ser de gran.
vull ser una sonada.
com ara.

seguir sentint a for de pell.
questionar-me qui sóc.
que coses faig i com.

tornar-me boja per les coses.
patir i gaudir com si fós el primer cop.
i per qué no, ferte tornar boig al meu costat.

Gràcies per fer-me feliç.
per omplir cada porus de la meua pell.
per alimentar les meues neurones cada día.

M'agrada que siguis el meu company de viatge.

sóc feliç!
estic viva!
i plena d'emocions!

.

Una babau

Voldría ser o una mica més imbécil,
o una mica més intel.ligent...

m'he quedat al mig.
i veig cada cop que la cago.
just quan ho acabo de fer.

he comprat un paquet de tabac.
després de gorrejar-li tants.
en pocs díes.

necesito fer-ne ús d'un.
i poder pensar-hi.
em fot tant ... després de l'esforç.

.

No té res...

Ni té ningú.
Buf.
una frase així et colpeix.
per més que ja ho sabesis.
no ets res, ni ningú.
més que un got d'aigua,
per algú asedegat.

http://es.youtube.com/watch?v=KQfJi1JAjwU&feature=related

vorrei essere bella come té.
amb aquesta serenitat que trasmet.
aquesta força.
aquesta bellesa.

estic buscant per dins,
el resultat de tot aixó,
per qué encara no ho ha dit,
però es l'inici del fí.
que farà mal com la resta.
sense la mel als llabis.

tinc mal de panxa.
i no tenía gana.
tot té el cantó positiu.

vull aprofitar per desempallegar-me.
de la pell que em cubreix.
i evolucionar, sigui cap a ací o cap allà.

.

io

no paro d'escoltala...

http://es.youtube.com/watch?v=LTsxJoQ7mUk

io che non ho capito niente
tu che non mi basti mai e mi dai tutto
io che non so, fermare il tempo
tu, che non mi vedi mai e sonno da per tutto
shendi dal mio letto, shendi
shendi dal mio leto , shendi
l'amore e bello solo se lo fai con me
alhora che ti meravigli
come l'estate, piena di luce
tornera la nostra historia
ora e per sempre...


es preciosa... i el vídeo més.

( hi ha qui demana que canvii de musica una miqueta...
quina paciencia tenen alguns i algunes s'apunten a la meua bojeria )

estic remoguda...
buffff

imatges que no es poden reproduir...
sensacions que t'inunden...
un puré de patates que s'ha de vigilar...
amb el perill de cremarme jo abans que ell.

Diuen, que quan més amunt puja,
més dol quan cau...
no m'importa, es cosa de l'aire...

.

revolta

una revolta faré
tothom podrà besar-se
si vol i si li cal

en mig del pas de vianants
o a la cua de la llibrería

besar-se amb tedreça, potser,
besar-se amb luxuria,
i la musica sonarà a tope,
aquella que duus al cap en cada instant.

ho sé

bogeria

d'infant

com la de creure que ets especial.
només ets uns ulls i una boca.
i encara gràcies que vol besar-los

està perduda.
i una mà no crec que l'ajudi.
i a mi em trencarà per dins.
tot i així li deixo que jugui.
li deixo fer-me plorar.
li deixo buidarme.
li deixo fer-me dubtar.

qué es la vida?
que sóc?
per qué sóc aquí?
per que prenguin de mí per creixer?
per creixer jo i després qué?
per ensenyar?
per apendre?
per sentir?

no he pogut evitar-ho.
ara escolto el cd de la nannini.
es preciosa.

dessitjo anar a un concert a ballar com una boja.
i com no a dessitjar-la...

.

que hi farem

suposo que tocara plorar
buidarme
per tornarme a omplir
deixam anar
si no vols que et toqui
si no vols que et guaiti
nomes vull riure al teu costat


suposo
que el que

sento

es mes del que vols

no ho se

dubto que vulguis explicar-ho.

no deixo que les lagrimes es quedin a dins

i seguire

escoltant musica

constantment

per plorar

per agafar quelcom

oh

http://es.youtube.com/watch?v=QHsV8EVFjww&feature=related


.

que més dona

prendimi
abraciami
che te ne fai ora di me
chesto foco e andato in lacrime
non sento niente

no faig mes que escoltarla
no deixo de lluitar
constantment apareixen coses a ordenar
a aprendre
a netejar

tocaria la meva anima mullada
i la fregaria a la seva cara
i voldria veure els seus ulls feliços
per que es seu.

el que vulgui.
però no pendrà res.
jo perdré quelcom.
però no m'importa.
no sé per qué ho faig.

no m'agrada una etiqueta,
que només et deixa unes opcions pautades.

em dol.
crec que avui.
l'he cagada.
per voler penetrar al seu mon amagat.
no m'importa.
no puc fingir.
soc poca.
soc petita.
soc el que soc.
no puc negarme.
ja ho vaig decidir.
encara que perdes tot el que m'envolta.

grazie Gianna sense la musica, moriria.
http://es.youtube.com/watch?v=FbiFopF1Zc0

.

No sé si podré

El cas, era deixar la llibreta com està,
i agafar-ne una de nova i fer coses diferents.

No sé si ho he aconseguit fer...

Però s'intenta.

Fins aviat!!

http://unxicdefrivolitas.blogspot.com/

Canvis

Segueixo per aquí...
però amb coses al cap.

Vul canviar lo del blog,
ja ho vaig dir fà un temps.

Volía posar quelcom alegre...
pero no puc fingir...

Lo del WWASP em fa reafermarme profondament...
en que som responsables d'ells,
que si tenen problemes, hem de ser-hi sempre.
No deixar la responsabilitat en mans de qui sigui...
I qüestionar-me qué faig i com.



__------_____------_____


No sé si penjaré quelcom per aquí.
Tinc ganes de fer altres coses.
De compartir altres aspectes,
altres dessitjos e inquietuds.

Segueixo güaitant-vos.

Gràcies !

.

Antena 3

Que bé, si et vé de gust veure imatges desagradables,
violentes, abusives i tristes,
mira les notícies al matí, així dona gust...

Evidentment es sarcasme...
no puc entendre com es poden passar unes imatges
tan agresives, amb tanta crueltat...
el que observa sense fer res, n'és colpable d'igual manera...

Jo no vull ser cómplice d'aixó...

Ni de tantes atres coses....

Com fer per netejar tot aixó?

Com fer per que tot anés amb un altre color?

ho sento...

.

Mentida

La realment dolorosa...

aquella que deixa que es guardi dins,
el que creus que l'altre hauría de saber.


.

On es la gent?

Un cap de setaman tranquil,
fresquet i de descans.

Si, segurament erem a un altre mon,
bé, no gaire lluny.

Tot el cap de setmana
dormint i descansant,
sortint a menjar un gelat,
a passejar per bcn,
però, a hores intempestives.

Celebrant, compartint,
i retrobant als pitufis.

Ja m'agrada escaquejar-me,
d'una cua de 70km ?
estan bojos?
i seguir estirada al llit amb tu.

.

Quatre petons

Tinc ganes que marxi tothom...
quines ganes de fumà, de cridà...
em dona fàstic sentir la pudor del tabac
del veí pel meu balcó,
els crits pel cel obert...

Avui he donat voltes al coco,
sembla que tot es desmoroni...
de segur que així,
no donen ganes de tenir criatures...

Es crema una illa i una altre...
s'ofegen ciutats,
es mata a una,
a una altre i al de més enllà...
cau un pont,
s'incendia una fàbrica...

I les coses que estàn per venir...
ja veurem quants comerços reobren després de les vacances,
quants treballadors estàn al atur...
quans conflictes hi han al carrer,
per no parlar de les pujades d'interesos ...
la ploriferació de reunificació de credits,
el tancament d'inmobiliaries a dojo (ja tocava)
i el que faltava...
les empreses d'assegurances,
que ara després de 20 anys en actiu...
comencen a tenir problemes,
per que el que van iniciar les pólises,
ara comencen a cobrar...
Ja veurem a quants enxampa...
qe arribats a la seua jubilació...
no tenen ni per mocar-se.

I tot aixó, senyors i senyores,
sí està permés per llei,
per qué sàpiguen vostés,
el que tinguem o no,
el que fem o no,
no té cap importància.
Jo recomano, fer només el que un dessitgi.
totà...

Segurament al costat daixó,
que no tinguem les coses com cal, que més dona?
tinc la sensació, que tot deu que ha de fer la seva feina,
s'està rascant els testicles.

Bé, no li donaré més importància a res.
Morirem, o podem perdre-ho tot,
en qualsevol moment,
per qué acaparar i posseir tantes coses?
buidar la casa de trastos,
fer lo just,
i gaudir de tu,
abans que desapareguem.

I tot i que el mon es desmoroni,
que peti com una glà,

vaig ser tant feliç...

de poder compartir 15 minuts,
parlant de coses que féien,
asseguts al banc del parc,
mirant els nens petits que jugaven,
els gossos , els avis jugant a la petanca.
I sobretot , agafar-vos de la mà,
besar-vos, os anyorava, ja queda poquet!!

.

Dos detalls

Una setmana sencera sense pitufos,
sense compromisos de feina,
sense res preestablert.

Estic fent un poc de tot.
Pensant cap a dins,
estimant-me i estimant-te.

Potser demà la puc abraçar de nou.
Encara que només coincidirem una estona.

Vull fer net a l'habitació,
sempre hi ha un moment per netejar la d'ells
i la meua queda enrraderida.

Una sopa fantàstica,
que queda millor amb col fresca,
que no pas congelada.

Estic fent proves... llet de soja.
Bé, lo millor, es que les fem els dos Þ

T'estimo amor meu.

.

Trucada

M'ha trucat la princesa,
mmmm m'emociono ara que escric.

no puc explicar gaire,
ell, estrany com sempre quan és allà...

uf...

.

Del que duc a dins...

Un matí dur,
mal de cap profund,
buidor a dins...
i a casa.

He plorat,
m'he sentit trista,
com si m'haguessin robat quelcom.

No puc trucar,
no vull molestar,
dessitjo una abraçada teva,
petons d'ella...
dur.

.

Felicitats

Ja ha passat un any més,
coses per picar,
aigua on fer el burro,
i un regal que dessitjaves...
na setmana amb el pa.

Os anyoro,
tinc un buit a l'estómac,
t'estimo amb bogería.

*

Estic fent net

Només son petites passes,
però n'estic contenta,
a nivell emocional
i a nivell físic.

Segueixo sense fumar
i ara ni se m'acud fumar per socialitzar.
no em vé més de gust.

Estic canviant la manera de menjar,
el com, el quan i el per qué.

S'ha acabat amb ulls d'heura,
no hi ha entesa, ni cordial,
ni amistosa. No vull fer de mamà...

He fet net a l'agenda...
i a la meua vida.

.

La rosca

No hi havia cap peli...
que em vingués de gust veure.

Hem rigut tots 4,
no esperava que m'agradés.

Crispetes gegants per ells,
volía fer quelcom especial,
portem tota la setmana fent molta feina.

Ens ha agradat a tots,
a mi, fins i tot m'ha fet plorar,
certes coses que deien, m'han arribat.

No ho diria ningú d'una peli dels simpsons.

.

Seguidors

Arxiu del blog