Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

que més dona

prendimi
abraciami
che te ne fai ora di me
chesto foco e andato in lacrime
non sento niente

no faig mes que escoltarla
no deixo de lluitar
constantment apareixen coses a ordenar
a aprendre
a netejar

tocaria la meva anima mullada
i la fregaria a la seva cara
i voldria veure els seus ulls feliços
per que es seu.

el que vulgui.
però no pendrà res.
jo perdré quelcom.
però no m'importa.
no sé per qué ho faig.

no m'agrada una etiqueta,
que només et deixa unes opcions pautades.

em dol.
crec que avui.
l'he cagada.
per voler penetrar al seu mon amagat.
no m'importa.
no puc fingir.
soc poca.
soc petita.
soc el que soc.
no puc negarme.
ja ho vaig decidir.
encara que perdes tot el que m'envolta.

grazie Gianna sense la musica, moriria.
http://es.youtube.com/watch?v=FbiFopF1Zc0

.

Seguidors

Arxiu del blog