Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

revolta

una revolta faré
tothom podrà besar-se
si vol i si li cal

en mig del pas de vianants
o a la cua de la llibrería

besar-se amb tedreça, potser,
besar-se amb luxuria,
i la musica sonarà a tope,
aquella que duus al cap en cada instant.

ho sé

bogeria

d'infant

com la de creure que ets especial.
només ets uns ulls i una boca.
i encara gràcies que vol besar-los

està perduda.
i una mà no crec que l'ajudi.
i a mi em trencarà per dins.
tot i així li deixo que jugui.
li deixo fer-me plorar.
li deixo buidarme.
li deixo fer-me dubtar.

qué es la vida?
que sóc?
per qué sóc aquí?
per que prenguin de mí per creixer?
per creixer jo i després qué?
per ensenyar?
per apendre?
per sentir?

no he pogut evitar-ho.
ara escolto el cd de la nannini.
es preciosa.

dessitjo anar a un concert a ballar com una boja.
i com no a dessitjar-la...

.

Seguidors

Arxiu del blog