Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Del que duc a dins...

Un matí dur,
mal de cap profund,
buidor a dins...
i a casa.

He plorat,
m'he sentit trista,
com si m'haguessin robat quelcom.

No puc trucar,
no vull molestar,
dessitjo una abraçada teva,
petons d'ella...
dur.

.

Seguidors

Arxiu del blog