Un matí dur,
mal de cap profund,
buidor a dins...
i a casa.
He plorat,
m'he sentit trista,
com si m'haguessin robat quelcom.
No puc trucar,
no vull molestar,
dessitjo una abraçada teva,
petons d'ella...
dur.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada