Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Mixu

Un petit gat, gris i blanc, de mesos, segurament.
Un pas de vianants i una botiga oberta, tot i ser més de les 20h.
Un susto i una reacció inmediata... tot i saber-me greu.
Una capsa de cartró, miro cap a un altre cantó, mentre un trocet d'ell entrava dins...
i podía acompanyar-lo fins fora del pas de vianants, amb el peu.
Les llàgrimes cegaven la mirada i no per pena... si no per angúnia,
no, no crec que sigui la paraula adecuada, però no en trobo una altre.
Passa un cotxe i em mira , com dient que passa...
diu que el deixi allà, marxa.
Passa un home, li demano si pot ajudar-me,
després que marxi entrant a la botiga e ignorant la meua súplica,
m'adono que potser no entenía el que li deia ( o no volía entendre).
Un senyor passa per el meu costat... siusplau pots ajudar-me i ficarlo dins?
es que no puc... per favor.( Aquest sí que em va voler entendre )
Va fins els cubells a buscar "una bolsa" torna amb un cartró i l'empeny dins...
ja el porto jo, gràcies. Deixa el cartró també dins.

No el van atropellar, va morir de cop, un cop a la boca, no hi havía sang.
Si no fós per que sabía que era mort, semblaba adormit, tant petit i net.

Sanglotant entro al cotxe ( m'esperaven )
i després d'explicar el qué, a tots tres,
cadascú va reaccionar al seu modus.

Que valenta mami!
Jo no ho hagués pogut fer, nina.
Un día jo vaig veure un ocell mort que... ( no cal que segueixis, siusplau... )

No crec que fós valenta.
Jo encara no sé com ho vaig fer.
Fer broma sobre quelcom per que no t'afecti també es un recurs.

Només pensava que no l'atropellessin,
que no podría baixar a l'endemà i veure'l allà...
i saber que jo podía haver evitat que el destrosessin.

Penso que de vegades, la sensibilitat o com es pugui dir a aixó que rau dins,
es una mica limitador, per qué t'anul.la,
no saps per qué ho fàs, ni si toca, ni res.
Ho fàs per que surt i ho necesites.

Té a veure amb els avis...
té a veure amb tenir cura dels que no poden,
del que només viuen i encara gràcies.

No es de tristesa, però de vegades, tanta inhumanitat, dol.

Seguidors

Arxiu del blog