Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Rosa

Li ha demanat que li comprés una...
Féia una olor preciosa...

Quan arriba ell, em pregunta...
quan te la porta a tu?
mmm nosaltres no celebrem el día d'avui...

oh...

li ha canviat la carona...
em sap greu nino...
me la porta per Sant Jordi...

I no ha volgut portarsela.
Encara està aquí,
diu que demà li durà,
després d'intentar regalarmela a mi.

:)

Que cosa més maca senyor!
Quines mans tan suaus té,
que carinyós és.

No sé si s'aproparan amb el temps,
però la primera que li va regalar va ser fà...
quatre o cinc anys...
es diu aviat!

Seguidors

Arxiu del blog