Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Hi ha una altre manera de viure

De segur que sí.
Per segona vegada l'escolto, ahir nit i ara per esmorzar...
m'agrada, em conmou, no sé que té, m'ha atrapat i no hi a més.

El final em recorda la cinta de casette que encara guardo, de en Dani Alonso?
una musica així tota moguda... i trilorí , trilorà. ( Quína memória la meua )

"Les dones que ens han d'infantar" quines paraules bon home, miraré cap un altre cantó, millor. "Aquest himne per no guanyar" deixa'm seguir escribint, siusplau.

Tu com ell cerques una cambra més calmada, per fer introspecció,
per jugar a cuit i amagar, quan ho vulguis i et plagui.
I ens duràs a dins o no, però et durem a dins, ho saps.

Varem parlar, mentre feia el sopar, no sé d'on va sortir... els sants, les festes,
el cristianisme, catolicisme? uf de vegades sóc tant inculta que penso que s'em veu el llautó i em diràn un día... mama no saps res bonica, pero abraça'm, espero.
El cas era arribar a les cel.lebracions,la palma, la mona, el padrí, el bateig, la meua comunió, el regal que em va fer el meu pare... i que cadascú pot inventar-se la seua festa, per que si no celebres les que hi son establertes... celebrarem quelcom?

El día de la xocolata li déia jo, pot ser quan vulguis tú i potser vols celebrar el día que vas aprovar-ho tot, que aquest any sería per tirar-hi cohets ( deu meu que ha passat?) el cas es que éll ha portat un encàrrec, millorat. I en sopar prenem el regal... encara rieu i fem bajanades de vailets... amb els turigambes, en dieu? bé, el de menys segur que és la xocolata,però la meua capseta de bombons... es preciosa, sí, sí, podeu menjar-los tots... però me l'ha comprat per mí... i m'ha sorprés.

No sé rei... darrerament massa temps invertit en trobar el meu barrufet, mentre el meu ogre preferit dorm i encara sóc desvetllada i queden coses per fer i preparar...
si em despisto, ja torno a anar a la desfeta.

"Ei ei hi ha una altre manera de viure, hi ha una altre manera d'estimar de somriure, segur!", i no recordo que més ha dit, però el cert és que sí, hi han totes les maneres que volguem, lo complexe es obrir el teu mon i ensenyar aquesta manera de viure.

Un anunci amb poques pretensions... vist l'exit i la complexitat d'una menda... i que hi farem, quan hi penso! em moro de dessitg... els peuets ja ballen d'impaciencia i el cap belluga cap aquí, belluga cap allà. Calma reina, calma... però tanta calma es bona? chi sà.

Gràcies Lluís per el Tranuites ! Gràcies per la música ! I gràcies a tu per escriure ! I gràcies a tu per somriure ! I gràcies a tu per besar ! Gràcies que sóc viva !

Seguidors

Arxiu del blog