Em sobren tantes coses
i em manquen algunes.
Em veig embotida en un munt de sensacions
i darrerament no és que els hi tregui gaire profit.
El que em fà pensar molt sovint...
es, quin profit li trec a la vida.
Que els hi queda als demés de mí
i que em queda a mí del que faig.
Quan estic embadalida,
no pateixo per tot aixó.
Quan quelcom s'em remou...
penso en el que podría...
Hi ha quí amb 5 o 10 anys més ja ha mort...
i han fet moltíssimes coses.
Jo les voldría fer totes...
i encanvi, l'aire passa,
les orenetes marxen...
els núvols es remouen...
i les meues mans segueixen esteses...
esperant unes gotes de pluja.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Procura fer les coses que vols fer, enlloc de pensar el poc temps que et queda per fer-les ;P
Besets!
Dijous passat a la nit, vaig anar a una masia prop de Manresa a recollir 2 cadells. Els regalaven, i no volien res a canvi que no fos menjar per els pares. Els propietaris, de la meva edat, vivien al seu aire a una masia perduda i es veien feliços.
Vaig tornar pensant en que faig activament per ser feliç. De vegades la por a perdre ens fa perdedors, no creus?
...tens un regalet al meu bloc !!
Publica un comentari a l'entrada