Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Cinc

Set díes de feina i encara tinc unes ganes bojes de fotre el camp.
Una companya, que la regalaría... cada cop sóc més insociable.
Una feina que m'agrada, que estranya sóc...
Les feines m'encanten, anar de bólid... pensant qué toca fer després,
preocuparme d'una cosa i de l'altre.
I en canvi, sempre hi ha quelcom que ho espífia tot...
Deu ser que sería la treballadora ideal per no tenir jefe.
Ni companys.

jajajajaja

Tres kilos menys ja, unes suades de cal deu, els primers díes agulletes i tot.
Aguanto les nits millor del que pensava.
I la idea de treballar en un lloc que ompli més...

Es fan grans.
Cada cop comparteixen més espai amb d'altres.
Ella ha aconseguit quelcom que encara no em crec.
No caldrà comprar cap dry nites mai més?
Em sembla més rellevant que quan li arribi el periode.
Els anyoro.
Ella cada cop marca més terreny... Lluita contra mí, refirma la seua personalitat.
I de vegades m'ha d'arrossegar a mi en la seua lluita.
L'estimo amb bojeria.
I a ell.
I a tu.

He passat el pitjor...
Una época dura i va ser la feina la que em va enfonsar...
I em sento creixent.
No de pujada, que sería perillós.
Si no estable.
Afirmant coses.
Valenta.
Contenta.
Enamorada.
I amb totes les coses que implica viure, dubtes, tristesa, agobios, etc.
No sé si m'atreviré a treure'm el carnet de moto.
Em fa por tenir un accident.
I em moro de ganes per dur-la.
Ja veurem.

Ulls d'heura, sortirem per la tarda dijous.
Amb la col.lega que fà anys que no veig ( s'em feia massa pesada i no tenía tema de conversa) ara si tindré coses sobre les que parlar ( de feina ), divendres.

Potser podem fer l'esforç d'anar a Marsella.

No tinc gaires metes més al cap.

Abraçar-vos, anar a la montanya, anar a la platja a les set de la tarda, menjar un gelat, fer manualitats amb ella i ell, fer l'amor amb tu, plantxar robeta, cosir coses, fer servir la màquina de cosir ( per fí?), seguir baixant de pes, aguantar a la feina, estalviar una mica de dinerets, acabar de fer net i col.locar ja totes les coses, dedicar alguna estoneta als amics i diria que poca cosa més...
Ni tant sols anyoro la música, tot i que ...
acabo de recordar que podríes comprarme el mp4 i segur que trobaré a faltar no dur-lo a sobre.

No trobo a faltar anar a ballar, ni patinar, ni anar en bici.
No serà que ompliu la meva vida?

*

2 comentaris:

Tenblog ha dit...

OLE!!

mar ha dit...

bon dia, preciosa
passava per aquí per a desitjar-vos un bon estiu
m'encanta el teu escrit!
un petó ben gran
m

Seguidors

Arxiu del blog