Gran

Sóc peliculera de mena i amb ells sempre m'ha funcionat,
es com acolorir les emocions o asaborir el que vull trasmetre.

I l'altre día us vaig espantar...
quan et preguntava si li donava la notícia...
tu ja estaves patint a veure que li deia,
em demanaves que t'ho digués abans a tu.
jajajaja

I a ell el vaig fer patir, dient-li,
bé vols saber la notícia?
sí, sí, déia tot emocionat.

estavem acurrucats i ell s'hi va afegir...
mira... nino... la qüestió es...
que ja ets un home.

Com dius?

Sí rei, ja ets gran i fàs olor de gran,
i no era amb ironía.

I partir d'avui... ahuràs de dutxar-te més sovint.
Per qué les hormones fan que la teua suor faci més olor de la que féia fins ara.

Em mira tot maco, tot dolç.
Sí mama, tens rao.
I se li acoloreixen les galtetes.
mmm
Quin amor.

Ara es tard...
Molt tard.
Sobretot per estar despert tú.

Assignatures que potser queden pendets...
Feina que no havíes entregat.
Sovint discusions per que prioritzaves altres coses.

I fà uns díes, vas fer una inflexió,
no sé si tenía a veure amb la pallissa que et donem cada día.

Però has començat a fer un sprint,
cert, no es el que més dessitjaría...
però amb l'evolució que estàs tenint des de fà uns anys...
no puc més que felicitar-te i reconeixer el teu esforç.

Però avui.. ha estat el sumun.
L'inconcebible.
Portes quatre hores fent feina...
I estàs content i satisfet.

Si vols un got de llet en una estoneta...
i alguna galeta per reposar forçes...
i quan has vingut a abraçarme...
no m'he pogut contenir.

I m'ha entrar una emoció per dins.
No he pogut explicar-me.
M'han vingut llàgrimes als ulls.

I sí, ja saps que em sento orgullosa de tú.
De que t'esforçis.
Que lluitis per aconseguir les coses.

I quí sap, potser com tu dius seràs policía especial quan creixis.
Però el que sí n'estic segura, es que seràs el que vulguis ser.