Amagada

Vaig néixer de puntetes, segur.
O agafant els llençols per tapar-me la carona.

Tants anys amagant el que sóc, el que sento, el que hi ha dins.

Que ja no em reconec... no sé explicar-ho.
Diría que ja no sé ni que hi queda.
Hi han fantasies? dessitjos? o coses que vull viure?

no sé...

No agafo la bici ja.
No vaig a patinar.
No vaig a ballar.
No hi ha amb quí jugar a mes de tú.
No llegeixo casi res.
No pinto.
No escric.
No faig el imbécil.


Tinc ganes de vomitar...
De plorar desconsoladament.
Recordo tantes coses i anyoro a tantes persones.

Fer-me gran es aixó?
apagar-me
patir
dubtar
i no saber qué coi estic fent?

Ja ho sé, que sí que és fer el camí...

Peró estic tristota.

Anyoro sentir-me petita, ser acaronada, besada, estimada amb bojeria... jugar, provocar, ballar descalça...

M'he embrutat per dins?
que em pasa... ?

buf.



http://www.youtube.com/watch?v=7IFaX3Bt_98

Em provoca melangía escoltar aquesta cançó.