Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Espurnetes

M'ha fet emocionar... tanta tendreça,
tanta calma, content amb la seua feina.
Lo curiós... una cosa que diuen la majoría
dels papes o mames del món,
que es volca en els nets, per qué als fills
no els va dedicar tot el temps que hagués volgut.
No vol tanta publicitat, no vol ser famós,
voldría pendre una cervesa tranquil.lament.
Somrriu davant dels afalags, no es cap sant,
és humà.
Diu que en Deu no es creu, que es com els pares,
hi són, no li cal creure :)
No vol ser recordat, però si s'encomanen a ell,
allà farà una fundació Vicençs Ferrer i ajudarà en el que pugui.

Seguidors

Arxiu del blog