Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

El que desperta dins

Quan tens tants neguits per fluir i
els has estat deixant apaivagats
per qué no podía ser,
acaben pressionant per esclatar.

I no vull deixar-ho més estona dins.

M'en moro de ganes;
De trobar-lo,
de costrenye´l,
de mossegar-lo,
de besar-l'hi,
de fer-lo plorar,
de sentirlo petitíssim aprop meu.

Apropar-li el menjar
i sense més dilació,
veure com es llença amb fruicció.

Fent servir tot el que té,
tot el que és,
per alimentar el meu cervell.

Molt de temps dessitjant,
fà que siguin inmenses,
les ganes de trobar-lo.

I encara que vagi canviant de tàctiques...
de vegades, les ferides, fan que costi més...
veure-ho clar, sense boirines.

Amb ell no va poder ser,
tot i que coincidíem amb moltes coses,
fins i tot afectivament.

Sí, sóc una egoista,
tinc moltes coses...
i encara en vull més.

I a més no les vull de qualsevol manera,
no em val tastar,
sabent que duu ingredients que no em plauen,
així que amb l'antena segueixo...
i t'atraparé!

Seguidors

Arxiu del blog