Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Rutines

Si viure depengués d'agafar-se a una corda cada día,
a una hora determinada, de segur moriría.

Si per tenir amics s'hagués de ser bona persona,
No en tindría cap ni un.

Si per ser mare s'hagués de saber de tot una mica,
em pendríen els meus tesorets.

I si per ser la teva parella, haguéssis dentendre'm...
Ja no hi seríes des de fà anys.

Per qué tu pots estar-hi sense entendre'm
i jo no ho soporto?

Per qué vull les coses d'una manera
i no son mai com jo creia que seríen?

Per qué tinc un buit a l'estómac
i una ràbia inmensa a les mans?

Per qué vull romandre desperta,
si el que sentiré molesta encara més?

Per qué menjo... si casi tot em fà fàstic
i a més m'encanta sentir-me buida, com quan vaig al bany?

Tot son futileses...
i en un mon de futileses...
la que pesa menys...
es la que triga més en desapareixer...

.

Seguidors

Arxiu del blog