Darrerament, encara que és habitual a dins del cap,
tinc ganes de fer moltes coses diferents,
de reflexionar-hi, de donar un punt de vista,
de versionar el que succeeix al meu voltant.
I potser ho començi a fer d'es d'un angle un tant diferent...
es només una idea, una boirina que apareix i s'esvaeix.
Bé, seré directe o al menys ho intentaré.
Es com si volgués canviar el prisme de com s'em veu.
De com em mostro. De quines coses exposo, de com.
Faré una excepció... tot i que només pensar-ho
noto un sotrac a la panxa.
Penso sovint en vosaltres, us tinc propers,
em preocupa que feu, com us va tot...
si escribiu, si no ho feu, si les coses surten o s'aturen,
si ets d'amunt un tobogan o gaudint de la pau a la vora del llac...
Gràcies per ser-hi, petita familia escriptora.
Que aprofitin els canelons!! ;)
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
"gracias a todos por los ánimos, aunque sea así a la distancia, me siento apoyado"
esta el el último trozo de un comment aclaratório sobre la extropección. pero me acaba de decir un colega de literatura, que no aclare quien es ese chico.
pero sé que tu sabes quien es.
me encanta coincidir en temas en que pienso con la gente que leo.
un abrazo
ai, aquest petit món virtual que compartim i que sovint -per què no?- ens satisfà tant com el real.
No queda clar que les diferències entre els mons siguin gaire importants. I si ho fossin , tampoc no ens importaria.
Publica un comentari a l'entrada