Bé...

Un día més, segurament.
Però es el día del prou.
Plego de l'intent.
No ho soporto més.
No em moro, però, més val no cremar masses cartutxos, no cal.

No he sentit gaires petards, no hi son els patufos...
no he vist cap fogera... no sembla Sant Joan, tampoc passa res
excepte per la lluna amb aigues de colors atraronjats.

Molta son endarrerida, et veig, et tinc aprop...
Em sap greu, però faig el que sento, no sé fingir,
o no em rota fer-ho, jajajaja.

Hi ha una rosa al jerro de la taula, bé en realitat n'hi han tres,
dues que li he regalat a la meva pincesa i una vermella i olorosa,
que em va regalar el depenent a mí... :) uau

Les coses que m'importen, no exclouen gastar diners,
però no son una prioritat, necesito sentirme teva.
Tenirte aporp, sentirte, compartir-ho tot, amb tu i amb ells.

Jugar, ensumar, cuinar junts, estudiar, dibuxar, dormir, abraça-nos.

I anar a una, com hem fet aquets darrers mesos.
Segueixo donant voltes a com exposar d'un altre modus.

.