Ejem, dec semblar una agüela...
però xicot, si tinc un moment de calma,
no puc escriure,
si puc escriure no em deixes ni respirar.
Em llegiré el llire del baldufo,
caperucita en manhathan,
es de la Carmen Martin Gaite,
es una escriptora que em va apassionar.
He tornat a comprar mocadors de roba,
ni brodats ni massa bons, que cois.
Que me'ls acabeu perdent,
semblem la família dels mocadors.
De segur que quasi ningú en compra ja.
Vull fer un parell de bosses de roba per anar a comprar,
amb un parell de cremalleres, per fer-les mes amples, si cal.
Per cert... m'he recordat de lo dels 5 minuts per que he sentit la ràdio,
en tornar cap a casa.
De segur que ningú es planteja el que fà a cada instant?
Quan compres el que sigui i t'endinyen una bossa?
Quan et rentes les dents i obres l'aigua abans per que així estoba la pica?
Quan no hi ets a l'habitació i deixes el llum encés per que així et fà companyía?
Crec que petites coses constantment son mes rellevants que nopas una cosa puntual,
que potser queda molt rebé... però que no duu un bagatge darrera.
Ara toca fer-li d'estufeta,
ahir en va donar la nit,
estava mariamandón,
i respondón ( més de l'habitual).
I aixó que és el més gran de la casa...
Però sembla el més pitufo quan fà rebequeríes.
Aquí està esperant-se,
que plegui ja d'escriure...
En conexeu alguna que ho faci en les matéixes circumstàncies?
Besets a tú que em llegeixes!
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Doncs no, no en conec pas cap. Els i les que jo conec en una situació com la teva, escriuen més cap al tard encara. No sé si m'he d'incloure en els b7s que generosament facilites, però t'envio la meva dosi 8de b7s, naturalment).
Publica un comentari a l'entrada