Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Va...

Cada día sembla que s'apropen els canvis que habíem planejat,
respecte a la feina en comú, ( que en tinc moltíssimes ganes)
i respete a la resta d'obligacions i feina.

Saps que vull petits canvis, que m'ompliríen molt.
Com poder compartir petites estones com la d'aquest matí.
O la d'aquesta tarda montant les vitrines.

Ho sé, paciencia, mil kilos d'ella.

I seguir endavant, fent el nostre camí, seguir plantant llabors.
Com la de bambú que surt al cap de set anys, ens queda poc oi?

Besets, vaig a treballar una estona!!

.

1 comentari:

denke ha dit...

les plantes no m'agraden gaire (gran frase x un enginyer forestal), no m'agraden ja fetes, m'agrada plantarles, i sentir-les meves.

Seguidors

Arxiu del blog