Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Només son unes paraules, uns pensaments.

No són per canviar res,
no són necesàries.

No existirien, si no les desés,
no les deixaría, si no ho hagués sentit.

LLàgrimes,
mala llet,
explicacions a quí poser tocava,
servirà de quelcom?

No he pensat en res especial,
trovo a faltar la sensació que em provoca pensar,
pensar en coses que apareixen de cop dins la meva ànima,
y que em fan sentir que he viscut quelcom que em canvia.

La pols en la penombra o a contra llum,
l'energía que vol tibar de tu fins que acabes de plegar la roba.

Les mans que volen agafarte,
acollirte, besarte.
Sí sóc una pesada,
sempre em repeteixo.
jajajaja.

Vull crear,
tinc idees,
coses per cosir,
enganxar i
imaginar,
que tot alló que puc "veure",
pot sortir amb fluidesa.

Només em cal tenir temps,
tenir energía,
jajajaja
es mentida,
no em cal res,
només he de voler fer-ho.

Avui ha sigut trist,
per mi.
M'he sentit flonja,
i aixó m'ha fotut.
M'he possat a plorar,
m'he equivocat,
bé potser no.
Mostrar-me humana ,
no crec que sigui una equivocació.
Però que ella vegi el meu dolor,
i pugui riure, no s'ho mereix.

Ja provaré d'aguantar-me la propera vegada.
D'intentar mirar a un altre lloc.
O imaginar-me que les coses no canviaran per que m'enfadi.

Quin batibull de coses que he anat escribint.
No sé tot el que he possat,
però volía explicar-ho.
Explicar-m'ho.

Com vaig descobrir un día,
i ara em posaré melancólica total,
després d'estar apunt de deixar encés el gas,
i deixar-me anar a un mon més tanquil,
on no em sentís trista,
vaig pensar que no ho merexía,
que no podía fer tant mal a ningú,
que no s'ho merexía,
ni jo tampoc.
L'important es que cada día surt el sol,
cada día tenim l'oportunitat de tornar a començar,
ni que sigui per cagarla de nou.

Bona nit.

.

Seguidors

Arxiu del blog