Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Mentre frego...

M'he passat una bona estona pensant en tu,
mentre fregava i escoltava en Pau Donés,
pensava en com m'agrada tenirte als braços,
en veure com tremoles de plaer quan et toco,
i m'encanta abraçarte, besarte les galtes tant suaus,
tocarte els peuets durant hores,

Saps pensava en la conversa que vaig tenir al hospital,
amb el que ha marxat...
amb el que vaig somniar l'altre día i amb el d'avui,
amb coses que vaig viure de petita,
i en treure i saber que es el que realment em va doldre...

Suposo que el que em va fer sentir malament,
va ser tenir la sensació d'abandó, per tres persones,
que havent-se de fer responsable com adults,
no eren capaços ni de cuidarse d'ells mateixos.
Un va marxar deixant la canalla en mans d'ella,
pensant que estarien en millors masn que fins llavors,
l'altre, en quan varen plegar... va encaminar la seva derrota,
per els pitjors camins que hi habíen...
i la que va quedar en mans d'ella , vaig ser jo,
encara que ella quasi ni hi era...
Jo vaig començar una vida nova i vaig marxar,
quan era una enana,
quan no tenía ni roba al armari,
ni menjar a la nevera.
El que més em dolía...
era, que els vaig estimar molt,
i no va servir de res.

T'estimo nino,
he de preparar el sopar,
dutxarme,
i marxar a treballar.

No m'imagino res que em faci més feliç que tenir-vos.

Que abraçar a la meva pitufa i ballar amb ella quan vé de l'escola.

Que llegir coses del Magic, per poder explicarli al baldufo.

Que escoltarte, ajudarte, burxarte i tot el que calgui...
per seguir sentint-me plena i veure aquest somriure als teus ulls!!

.

Seguidors

Arxiu del blog