Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Una estona

No sé, no es que em preocupi,
però hi penso...
Duc un munt de coses a dins,
vull fer, i compartir...
I després de veure el que m'envolta,
tinc la sensació...
Que fan un munt de coses interessants...
i el que penso,
el que voldría fer, o escriure o el que fós...
no té gaire interés.

No per que a mi em sembli absurd,
o per que per mi no tingui interés,
però et deixa aturada,
mirant el que fan...
llegint el que escriuen,
i no fàs.

Fins que no t'has allunyat de tot,
fins que no has tancat els ulls i comences a evocar,
fins que deixes de percebre exeriorment...
per aflorar interiorment.

Tinc ganes de fer l'amor d'aquella manera tant tendre,
no vull parlar, ni mirar...
només unir la meua ànima,
sense que l'altre en sigui conscient.

De vegades crec que serveixo per poquetes coses,
i que aquestes poquetes coses...
no sempre les faig.

Per que no puc,
per que no vull,
per que no...

.

Seguidors

Arxiu del blog