El día que tingui ganes,
que em faci gran
i que se m'omplin els ovaris...
em tornaré en una cabrona...
en una dona dolenta que fa mal...
que fereix i deixa en la merda...
quan algú tingui la sensibilitat d'obrir-se.
De segur que disfrutaré,
em riure,
em sentiré una campiona,
i després em faré una palla.
Quina merda, sí.
Ja ho sé, no cal repetir-m'ho...
soc una pallassa,
una credula,
i la puta percepció que tinc...
deu fer anys que està rovellada
i encara no m'he asabentat.
Per qué no em fàs una lobotomia estimat,
i deixo de escoltar res,
deixo de voler res,
i deixo de compartir res?
No puc evitar-ho.
Ni vull.
Foteu-se.
Qui vulgui fer mal...
que sel quedi a la seua butxaca...
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
quanta energia...
Va..., que tu no et faràs gran, ho sap tothom.
Espero que no sigui res greu. Jo tremolaria, si no fós, com diu pere, que no arribarà el meoment de fer-nos grans...
Y luego hablan de la misoginia...
Fàstic d´hipocresia femenina
Publica un comentari a l'entrada