Vull tenirlo aprop altre cop, varem trigar molt en coincidir, tot i que ens conexiem de fà anys.
Fins fà poc no em va dir que compartiem un dessitg ... que vaig explicar un día.
Em va agradar... dolç, entregat, respectuós, dessitjable...
Diría que quasi me'l mejo, jajajaja.
Abraçat, trepitjat, esgarrapat i patint fins el darrer moment... em vaig sentir molt plena.
Feliç... el mocador encara duia la seva olor.
Espero que sigui aviat...
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Enhorabona, és dificil poder trobar desitjos compartits i molt agradable poder-los recordar amb olors.
que coincidencia ¿no?
Publica un comentari a l'entrada