... després de tants anys evitant confrontacions...
suposo que tocava, per qué es deu sentir infravalorat o menystingut...
però un troba alló que cultiva i ell no s'ha esforçat gaire per que la cosa funcionés,
de segur que els vol... però a la seua manera... que facil el que vulguin i que no m'escalfin el cap...
Que tenen problemes amb els deures... em menteixen... i els hi donem un toque d'atenció...
em falta el respecte... em parla amb un tó ofensiu... com vaig poguer estar tants anys?
Buffffff
quin fàstic, quina merda tot...
i de la resta no cal parlarne...
sort que d'aixó en treuran una bona lliçó...
esperem...
sí, potser la més inutil de tot aixó sigui jo....
però tant és, seguiré lluitant per ells.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
y por tí. piensa que los problemas no resueltos rebrotan y como muy tarde vuelven cuando la siguiente generación tenga uso de razón y cuando casi siempre es demasiado tarde. si has soportado perguntate el porqué. luchando por tí les ayudas a ellos, sino habrá la necesidad de recuperar el tiempo "perdido"(para mi no existe, lo llamo "mal invertido")
sobre todo a luchar
Publica un comentari a l'entrada