Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

...

... després de tants anys evitant confrontacions...

suposo que tocava, per qué es deu sentir infravalorat o menystingut...
però un troba alló que cultiva i ell no s'ha esforçat gaire per que la cosa funcionés,
de segur que els vol... però a la seua manera... que facil el que vulguin i que no m'escalfin el cap...


Que tenen problemes amb els deures... em menteixen... i els hi donem un toque d'atenció...
em falta el respecte... em parla amb un tó ofensiu... com vaig poguer estar tants anys?

Buffffff

quin fàstic, quina merda tot...

i de la resta no cal parlarne...

sort que d'aixó en treuran una bona lliçó...

esperem...

sí, potser la més inutil de tot aixó sigui jo....

però tant és, seguiré lluitant per ells.

1 comentari:

issis ha dit...

y por tí. piensa que los problemas no resueltos rebrotan y como muy tarde vuelven cuando la siguiente generación tenga uso de razón y cuando casi siempre es demasiado tarde. si has soportado perguntate el porqué. luchando por tí les ayudas a ellos, sino habrá la necesidad de recuperar el tiempo "perdido"(para mi no existe, lo llamo "mal invertido")
sobre todo a luchar

Seguidors

Arxiu del blog