Fà fred, aquí al balcó.
Anyoro les teves pàgines,
anyoro llegirte.
He trobat molt a faltar...
el poderte escriure.
El recordar al llegir...
tot de pensaments, tot de vivéncies.
Sí, escric apretat i ràpid.
Quasi entortolligada la lletra...
que es donen patades les paraules per arribar primer.
Vull fer-ho més sovint.
Hi han moltes coses a dir.
Encara que siguin les de sempre.
Segueixo estiman-te, tot i que sento que és diferent.
Seguiu tenint-me enamorada, tot i que sento que hem crescut.
Segueixo sent feliç, tot i que sóc conscient de coses noves.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Els sentiments fluctúen, es transformes, i evolucionen… Quina vorriment so no fos aixi!
Volví al blog pensando cosas similares hoy.
¿Que tal?
Publica un comentari a l'entrada