Sort que he sobreviscut millor del que em pensava aquest vendaval...
tots tres dormen, es clar, cabronets,
amb lo que em doneu a mí pel sac
ja os quedeu descansats per tota la setmana eh!!!
Sí ja ho sé que tu, (el gran, no em dones pel sac)
però també em fàs preocupar, també m'esgotes...
I el pitufo avui l'ha feta vessar,
jo sé que em menteixen...
que s'ha de fer, suposo que el pare i la mare,
serveixen de banc de proves per la vida adulta...
però enxampar-lo en una trola... m'ha fotut.
I apaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
La salvatge li tira la caballería i de pas...
que si aixó que si alló,
en fí que li he dit blanc i negre...
i ell que es veu que ja estava tocaet...
va i es rebota, pitjor que una pilota de tenis.
Quina bocaaaaaaaaaaaaaaaa deu meu...
la seva i la meva després...
I la Mona Lisa s'apunta a un bombardeo,
i me les fot a la que em descuido, cagun l'ouuuuuu.
En fí, que no et canso més...
la cosa és que he decidit canviar de tactica...
i ves a saber si funciona, però he de fer quelcom.
Amb el pitufo encara funciona la tortura...
però ella cada cop més esquerpa e individualista...
afú, creia que cauría la porta asobre quan la tanca per anar a dormir.
Que quina ha estat la meva nova tactica?
una difícil de dur a terme, per no dir...
més difícil que fer régim jajajaja
He decidit... que no repetiré les coses.
Que no vull enfadar-me mai més i menys com avui.
Que a les set no s'aixeca... ja s'espabilarà.
Que no es respalla els polls? ( el mato ) o a ella )
doncs res... no penso dir-li més cops.
Que no baixa a fer pis al gos...
doncs em foto...
en fí si segueixo la llista em puc estar morint de fàstic.
Decidit, faré el que em sembli,
penso no agobiar-me.
I només dir un cop, les coses.
Que quan creus que aguanto?
jajajajajajaja
Sort, que em puc desfogar...
vaig ballar fins que surti el sol.
Petonssssssssssssssssssssssssssssssss!
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
yo creo que ya no estamos hechos para ser como esos padres a los que los niños temían y respetaban, a los que los niños con una sola mirada.... y corrían a obedecer.
no creo que digas las cosas una sola vez...
para eso eres demasiado aiguamarina.
els nens son especialistes en mesurar i mesurar per veure fins on poden arribar.
la meva mare sempre diu que mai posi un castig que jo mateix no sabre fer complir del pal (un any sense tele!) jejeje
per la resta, pensa que tambe tu has d'anar aprenent, no? i al final el respecte es basa en el carinyo i d'aixo segur n'hi haura
Publica un comentari a l'entrada