Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

No miris siusplau...

Estic tristoia,
no amb pena...
però dolguda.

Donar,
rebre,
sentir,
empaitar,
provocar,
escoltar,
burxar,
esperar,
riure,
estimar.

Ha estat dur, veure que la por,
o senzillament les proritats,
allunyen a les persones, no parlo físicament.
Parlo emocionamlment, parlo del fons.

Suposo que en aquest moments...

(perdona'm tanta sinceritat)

Anyoro la relació amb el Joan,
anyoro la complicitat que he compartit amb d'altres,
el sexe compartit, les ganes de viure, el neguit,

Després del temps que hem passat junts i que hem compartit,
no s'ha assentat res entre ulls d'eura, ni entre mocador negre,
ni entre cap de les persones amb qui m'he volcat.

Suposo que sent el moment que és... post periode...
estic tremendament sensible,
dessitjo tantes coses i sé que no puc demanar-te-les a tu totes, ho sé.
Però em cal.
Em cal tendreça,
em cal afecte,
em cal refregarme,
em cal dessitg,
em cal encendrem,
em cal vivificarme,
em cal mirar als ulls i veure alló.

Ja ho sé, en uns díes torno a estar sencera... però odío cada día més aquets díes.

Un día que em moro emocionalment, psicológicament.
Al día següent em moro fisicament, no puc perdre mes sang, per que no es pot.
Al següent estic incendiada i tendre i... que sé jo...

en tres díes no es poden viure tantes coses.

I ara a llegir, a plorar, a pensar, a buidar-me, a ... nidea,
però no puc anar a dormir així.

Li he escrit i no sé com reaccionarà, però suposo que ja s'ha acabat tot amb ell (mocador negre) i em sap greu.

*

1 comentari:

issis ha dit...

entiendo el carrusel, montaña rusa este demasiado bien. a veces deseamos la estabilidad de un péndulo sin movimiento... otras que nos rasguen las vestiduras, pero hay que saber que es una suerte que dos personas, dos mundos coincidan en trayectoria en espacio y en tiempo es una gran suerte.
un gran abrazo

Seguidors

Arxiu del blog