Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Nuvolet

Sento com si alló que volgués fer, ho aconseguiría.
Però la sensació més sorprenent, és que el que faig,
em surt bé, ara per ara i
que la meua actitud es diferent del que acostumava.

El plantejament es... fer-ho,
tal com sento, tal com crec que toca.

No voldría perdre el nord de com crec que ha de ser.
I tampoc m'agradaría apendre actituds que no em semblen enrriquidores.

El més sorprenentde tot, es l'actitud.
Ho faig sense que em preocupi el sí o el no.
Si s'acaba, doncs es per que tocava,
si continuo, al menys he estat jo mateixa.

I em fa sentir una força especial.

Sé moltes coses que segur seguiré fent, de gran.
Però potser s'hi afegeigen coses o plantejaments nous.
Veient el resum d'una peli a tv1 m'he vist a mi.

Algún día seré actriu, a més de totes les coses que he aprés ja.

.

Seguidors

Arxiu del blog