Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Que hi duc al cap?

No sé que ha passat,
vinga plorar, vinga plorar,
l'afusellaven aquell día per el matí,
i marxava a ca seua a recollir un libre,
o quelcom que sigui seu.

El troba venint a veurela,
i ella li demana on va?
no ho ha pensat ell, vé per instint.

No recordava que l'habíen indultat.

Vaig cantant i veig tot de portes a un cantó i l'altre,
estic buscant unes perxes especials, per a pantalons,
i alguna trobo, però miraré al pis d'adalt.
A dalt no hi han perxes de pantalons,
a totes les habitacions hi veig gent enllitada
o en cadira de rodes.


Hi había una senyora amb la seua filla a la planta d'adalt,
anant cantant, les trobo, la mare cerca la doctora,
i ja ha anat al pis inferior per trobarla.
No recorda on es la vaileta, senyora, és aquí adalt;
La petita, es mou i s'atança al fial de la barana superior i
cau al buit... recullala, que cau...
Cau sobre els graons de l'escala, corrents l'agafem...
La nena aparentment està bé -diu la mare-
senyora siusplau, la nena ha patit una caiguda tremenda, faci el favor...
La doctora és a dalt, li hem de treure la llengua fora.
La mare ho vol fer amb un troç d'escuradents,
senyora que vol ennuagarla? si per causualitat li entra dins?
Li posem un dit petit, la llengua surt i surt i no es veu més que llengua.
- segurament els 20cm de placenta que cercavem deu ser el que l'ha ennuagat... ?


M'he aixecat atabalada.
Amb la boca pastosa.
Ahir va ser l'estrena.
No va ser gens dur.
Només pesat hi vaig dedicar més hores.


.

1 comentari:

issis ha dit...

ya estáaaaa! fue!
¿me puedes decir la peli?

Seguidors

Arxiu del blog