Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Ditets

Vaig anar a buscar les pedretes, per fí!!
Fills de M.Sala, quina ilusió em feia.

Tinc moltes coses en ment per fer,
però de temps i energía potser no n'hi ha tant.

No vaig anar sola...
ulls d'heura esperava a la boca de l'estació,
xino, xano, un matí radiant, sento que son vacances,
que no m'espera cap rellotge, pim pam.

Quins ulls més bells, quina coquetería té,
quina tendreça em trasmet.
M'agrada que ens duguem bé,
que un fà cap aquí i l'altre s'hi avé,
seiem a la rambla a pendre quelcom,
quina de coses surrealistes hi passen per allà,
diría que es el primer cop que m'hi assec,
en tornar anem tafanejant coses,
xerrant...
em mira els ditets dels peus pintats,
passem per l'herboristeria,
compro cuatre cosetes... i ja marxem.

Era assegut davant meu, m'agafava el vano
i jugava amb ell, plofff, li cau al terra,
jo tenía els peus creuats, davant d'ell,
en agafar el vano, passa els dits acaronant el pont.

Els meus ulls, suposo que s'han engrandit i jo m'he fós.

.

Seguidors

Arxiu del blog