Em tiro al llit, a les fosques,
al costat d'ella, sempre ens partim,
per qué diem bajanades,
es la nostra estona,
l'estona de parlar, d'abraçar-nos,
i de riure , casi cada día.
En caure li dic:
_He caigut del cel, m'enbolcalla al coll un mocador tot dient-me
*es el mocador que m'ha regalat la tieta, per condecorarte mare.
Juas juas juas
Les dues partint-nos.
La segona part...
La cosa anava sobre el gos.
-Aquest perro fa una pesturria que ma muero.( te un collar nou per les puses)
*No es veritat
-No, es cert, es un lloro que fà olor de roses.
*Mama!! que es un gos, no un perro.
-No, no, que es un lloro, lloro... vine... i el gós vé.
Juassssssssss :))
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada