Es increible, cuanta mala baba...
Arriba la pitufa, tota nerviosa...
ha portat a una companya de l'escola,
es que l'han estat perseguint tot el matí.
No explicaré d'on ha sortit el conflicte,
no crec que sigui rellevant.
S'ha posat a plorar indignada,
que no hi ha dret que li facin aixó,
que son uns gamberros,
el que més li ha indignat,
quan la amiga ha començat a plorar...
un li diu... si mira ara es posa a ploriquejar.
Ha lluitat i ella i dos o tres companys més,
molt lligats a ella, l'han defensat.
N'estic orgullosa, l'estimo amb bogería,
sense que faci res d'especial,
però aquestes coses...
fan que la vegi encara mes maca, més valenta,
i cada cop més gran!!!
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Sembla ben forta, la "pitufa". Serà el tipus de dona que fa falta per canviar una mica el món.
Publica un comentari a l'entrada