Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Astènia primaveral

Un llag camí cap a l'entrada del Maig...
creia que em quéia adormida sobre el llit,
en moments inesperats,
a causa de no pendre refrescos estímulants,
des de fà un tou de díes...

Deu ser que no,
ja em trobo millor,
però es sorprenent...
les hores que he arribat a dormir...
dues setmanes curtes potser,
a nivell físic al menys,
l'emocional, ha intentat créixer una mica.

Nem fent.

.

1 comentari:

denke ha dit...

uix... jo vaig tenir astenia fa 3 anys, i no m'ho creia. Caminar un carrer era tot un repte!

Anims! jo porto uns dies amb astenia bloggera...

Seguidors

Arxiu del blog