Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Setmana de triatló

Si , sí, no em miris així...

Per quina raó durant un futimer de díes ( o aixó m'ha semblat a mí)
no en sé res d'ells dos i de cop quan faig un toque...
alaaaaaaaa palla que vamos.

Sóc dolenta ja ho sé.
Però sóc així, ho sento.

Potser dimarts Ulls d'heura, m'atraparan durant la tarda,
tot menjant crispets i veient una peli al sofà,
quínes ganes de veure'l i com me l'estimo, cachis la mar!

Tinc pendent dimecres pendre quelcom amb...
No recordo quin nom li he posat...
Bé, el senyor queixelada, jajajajaja.
Ja tocava coincidir altre cop,
no sé si ha canviat quelcom,
es el que té tenir moltes coses al cap...
i potser reubicar a les persones.
M'agrada de totes maneres i no penso atacar.
Que faci el que senti i m'agradarà mirarlo als ulls.

Que puc dir? tic accelerada, sí,
i viva i contenta i sentint.

.

Seguidors

Arxiu del blog