Ho diré fluixet per qué m'emociono...
Sembla que el meu sino sigui plantar llavors...
I amb el temps apareix una flor com a regal,
quan menys ho espero.
Després d'un any de no saber-ne res,
apareix...
Em torna a donar la mà i seguir la conversa
que va quedar sense cloure.
Hem parlat llarg, sincer, directe.
Potser canviaran coses, sí pensar-hi em fa tremolar les cames.
La tendreça sempre hi té a veure, la complicitat, la confiança,
però aixó per a mí és bàsic, jo funciono així.
Implica petits tresorets que podré viure.
Aprop.
A mà.
Cómplice.
Peus.
Jocs.
Mans.
Llengua.
Una mica per a mí.
Una habitació meua.
M'anava el cor a mil.
Ja veurem com evoluciona tot.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada