Viure dins d'un volcà és el que té,
m'agrada en Llach, molt, ho saps oi?
Em preocupa amor...
em preocupa el que duc a dincs,
es com si em volgués desfer sense el meu permís.
De cremar, sense foc, no hi cal.
Sóc una ànima que voldría poder mirar els ulls.
I conjugar tot el que sóc, el que dóno, el que sento,
amb uns altres ulls, que obrisin l'ànima i volguesin volar.
Quin saxo més fabulós. " tossudament alçats " concert de Verges.
Encara tremola el meu cos,
però la meua ànima gairabé ni s'ha despertat.
La música m'acompanyava de fons...
anava a dir ens... però ell ni l'escoltava.
On sóc amor?
cap a quin camí vaig?
que he de deixar encara?
De qué depen que en gaudexi més o menys?
Tan m'afecten le emocions?
De vegades trobo que hi ha una lluita entre uns ulls sabis,
tendres i durs, una ànima suau
i un cos dur i ofegador, amb impetu i poc prinmirat.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada