Bé, no em miris així,
per que suposo que ja ho intuies
que estaba tocada del bolet,
no et vé de nou.
Estic boja per la música,
per viure, per jugar,
per seduir, per provocar,
no vol dir que no esculli,
si no que ho visc fins al moll de l'ós.
L'he tingut altre cop aprop,
ensumant-me i mirant-me als ulls,
i d'altres coses...
amb aquets ullets d'heura.
Bufff...
Regal inesperat doncs!!
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
I qui no està boig? la bogeria és un grau, no ho està tothom qui vol. I el millor és això, ser conscient de la pròpia bogeria i gaudir-la, deixar-te anar i seguir allò que et dicta el cor per sobre de lògiques i raonaments, trencant rutines i esquemes. Llençant-te a l'aventura faràs que cada dia sigui diferent i sentiràs com la vida circula per les teves venes i podràs fer un crit de llibertat. Quina sort té la teva amiga de tornar-te a veure. Un petó en la distància i una abraçada en el temps. poti :)
m'encanta llegirte aquests posts.
Paraules mesurades que em donen sensacio de vertigen!
Publica un comentari a l'entrada