Vaig flotar, vaig gaudir, vaig sentirme.
Em vaig arriscar, també estimar, per qué no.
Sé qui hi ha al meu cor,
però voldría veure als teus ulls
el que hi veia als seus.
Les ninetes enceses, tremoloses,
que s'engrandien i que em devoraven tot i la poca claror.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada