Diría, per les coses que he fet,
per la quantitat de persones que he vist,
que avui no ha estat avui, només.
Moltes emocions,
dinar compartit,
vivéncies,
gratituds,
lectures,
esguards,
riures,
petons,
sorra,
calma,
amor.
Ahir vaig sentir les primeres orenetes...
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
I jo, però no vénen al meu pati.
Publica un comentari a l'entrada