Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

De debó?

Diría, per les coses que he fet,
per la quantitat de persones que he vist,
que avui no ha estat avui, només.

Moltes emocions,
dinar compartit,
vivéncies,
gratituds,
lectures,
esguards,
riures,
petons,
sorra,
calma,
amor.


Ahir vaig sentir les primeres orenetes...

.

1 comentari:

miquel ha dit...

I jo, però no vénen al meu pati.

Seguidors

Arxiu del blog