Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Doncs un pas més

Mmm qui ho diría fà una setmana o dos,
per més que vulguis,
que quelcom que desitjava,
ja ha succeit.

He plegat.
biennnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn
No podría dir-ho més alt, ni més clar.

Plegar amb un projecte al cap,
es molt més,
que simplement plegar,
quan ja n'estas fins al cap d'amunt,
de tantes xorrades,
de tanta negliéncia i
de montíssim més.

Lo millor,
marxar de bon rotllo,
deixar les portes obertes,
encara que no em plantegi ni boja,
tornar-hi.

Doncs sí,
manta al cap,
menys peles,
per qué començo quelcom nou,
es un projecte que dessitjàvem els dos.

I ara he d'apendre coses noves,
com si fós una vaileta de 20anys.

N'estic contenta...
estic neguitosa,
i per cert,
encara estic molt refredada,
però no m'importa.


Sóc una arriscada,
estic sonada,
sóc feliç.

T'estimoooooooooooooooooooooooooo!!!

val...

petonets,

val...

doncs una abraçada,

així millor?

Þ

.

4 comentaris:

Albert ha dit...

Enhorabona, valenta!

miquel ha dit...

Bé per la valentia de plegar, bé per la voluntat de tirar endavant el teu projecte, bé per recordar que tens 20 anys.
Malament per estar refredada. Cuida't.

Casta ha dit...

Felicitats

Anònim ha dit...

Sigui com sigui, el teu estat d'anim ha d'ajudarte a tirar-ho endavant.

Aixi que felicitats!
(posat d'empeus es clar)

Seguidors

Arxiu del blog