Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

cosetes... que no em trec del cap

Aviat son carnavals,
aviat comença JazzTerrassa,
aviat começen tantes coses...

Si ho explico no m'ho crec ni jo.

De sempre, des que era petita,
la família ha treballat en feines referents a serveis,
mai havíem tingut festa els caps de setmana.

De gran la cosa va seguir igual...
i ha seguit així.

I de cop,
un tomb,
sé que sembla una cosa minsa,
quelcom que no té importància.
La té,
molta.

Tenir festa, tots quatre,
no un día entre setmana,
mentre tothom segueix amb obligacions,
i jo seguir el ritme dels altres, es clar,
i el cap de setmana...
pendent de l'hora per marxar a la feina.

No m'ho puc creure...
la pitufi a va fent plans...
i jo...
no m'ho crec.

Suposo que he de fer un kitkat referent al que escric.
De vegades tinc una sensació més intensa de repetirme.
Avui és un d'aquells díes.
El refredat va remitin (encara queden uns díes).

Per cert, no em treia del cap,
que vull anar a buscar el regal de reis de la mama,
i posar-me a cosir una disfresa ben xul.li per la balfdufi,
i quí sap potser alguna per la resta de la famili.

Anar a dormir d'hora,
llevarme tot despertar el día,
dinar junts,
sopar junts,
repassar deures,
llegir o escoltar música.
Fer les horetes a la feina,
mirant de tant en tant,
aquell home que m'estimo.

Ho dessitjo, amor.

Gràcies.

.

1 comentari:

issis ha dit...

que buen rollito da tu blog. y que estético siempre con ese puntito final tan bien puesto.
a mi la angustia me sale por las orejas y es cuando mejor escribo, que horror, ¿no?
felicidades por si ya tienes trabajo nuevo.

Seguidors

Arxiu del blog