Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Cal?

Bé, si m'hagués de morir...
no m'agradaría pas que fós en aquestes circumstàncies...
amb la gola inflamada...
una tos que semblo un tractor vell...
i un dolor al pit que no hi ha qui ho aguanti.

Per bé que la doctora que em va atendre...
em dongués antibiotic,
i respongués al meu dubte existencial...
per qué em fa tan mal el pit?
noia, es de tant tossir, que tens agulletes.

Jo encara flipo, senyora meua.
Per que si he tossit més,
ha estat d'aquets darrers dies cap aquí.
I li puc ben assegurar,
que segueix foten-me un mal,
que ni s'imagina, bona dona.

I ara a passar les nits desvetllada,
tossint com una gili,
amb ganes que el pobre metge de capçalera,
que deu estar saturat,
ja que té dues setmanes de llista d'espera,
em pugui veure,
em digui que coi tinc,
i si moriré de quelcom que fáçi explotar el pit d'una punyetera vegada.

.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un amic es fa fer un esguinç de tant estossegar... es clar q lo seu era per el tabac.
millora't!

Seguidors

Arxiu del blog