Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

De ben segur

Que la ventada d'avui s'endurà el mal trangol.
I si no s'endurà la pols que hi ha a tot arreu.
El sorprenent, tant avui com ahir, es que he obert el balcó...
i semblava setembre...
aquell si fà no fà,
només manquen les orenetes.
Asseguts tots allà, només en dues cadies,
tots amontegats, apa!

O el dol, que diu ell que estic fent, no sé pas.

Avui poca cosa productiva, junts per anar a dormir.
Parlar amb gent que feia temps que no coincidía.
Esperonar de tant en tant... no es pot evitar tirar l'esqué.
I esperar que aquest xarop fastigós faci fecte.

Esperava saber-ne en que ha quedat tot...
Tres anys...
ja veurem que llegeixo per aquí,
d'opinions dels demés.

Tinc el llit ocupat,
bé tinc els estudiosos,
jeje, ja m'agradaría,
aviat els envío a clapar.

No sé que deu tenir el llit dels pares,
apart de l'olor, que a la que et descuides,
ja s'hi volen pujar al damunt com bestioletes.

I si fós per ells, ens enviaven a dormir al sofà,
i s'hi quedaven ells.

Segueixo amb mal de pit... paciencia ja ho sé.
Però m'esgota estar malalta. Bé, em fot, que carai.

.

Seguidors

Arxiu del blog