Ara que tinc una estona...
estic trista,
esgotada,
agobiada.
Uff
Però aixó de controlar l'intendéncia,
l'organització i tota la familía,
entre l'hospi i casa...
s'em fa feixuc.
Només tinc ganes d'agafar-me una estoneta,
per poder plorar tranquila... sense gent.
Petons de bona nit.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
intenta regalar-te cada dia alguna cosa, ni que sigui una canço, ni que sigui per explicarte el teu propi estat d'anim.
una abraçada...
d'aquelles que fan sentir tan be
Publica un comentari a l'entrada