Pocs,
tot
continúa.
Pesa,
el sac
de les paraules.
Sobretot,
dur-lo
d'allà
aquí,
altre
cop.
Set,
meus,
seus
si cal.
Després,
qui sap.
.
Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Va, noia, una mica d'ànims, on tens els somriures? i el riure?
m'admira la força que li dones als textes...
Publica un comentari a l'entrada