Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Dies

Pocs,
tot
continúa.

Pesa,
el sac
de les paraules.

Sobretot,
dur-lo
d'allà
aquí,
altre
cop.

Set,
meus,
seus
si cal.

Després,
qui sap.

.

2 comentaris:

pere ha dit...

Va, noia, una mica d'ànims, on tens els somriures? i el riure?

denke ha dit...

m'admira la força que li dones als textes...

Seguidors

Arxiu del blog