Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Coses que pasen... segurament

Anit eren cap allà les 3 de la matinada,
i encara estava desperta,
després de la feina,
em prenc una estoneta per estar sola,
pensar, llegir a algú, escriure o inventarme quelcom.

Ell va tornar paxuxo del cap de setmana amb el pare...
volía que anés a descansar,
però per primer cop anava al cinema sol,
amb un company de l'escola,
no va ser capaç de deixar-ho per un altre día.

I es veu que en tornar del cinema ja s'ofegava...
doncs a les 3 i poc, ja es va llevar ofegant-se,
tenia pitus, ofecs, plor i angoxa suposo,
la cosa va durar una horeta més,
entre anar a descansar al meu llit amb ell,
i adonarme que no millorava.

Cap a urgéncies que hi falta gent,
entre que es desperta el gran, se l'enduu,
entre la baldufi que habia d'anar a escola,
i ell que había de treballar...
les hores que van restar per descansar varen ser minses.

Així que a substituirlo.

El que no m'entra al cap...
es que trobin normal, restar a urgéncies,
a un box, sense que un metge torni a visitarlo,
em digui quin plantejament tenen,
o em digui quelcom...

No m'entra.
Ara sóc aquí, esperant que la patu acabi de sopar,
per tornar-hi, veure si està tranquil
i si els hi cal quelcom.

Necesitava sortir d'allà.
M'ofegava.
Ni finestres, ni espai, ni llum del día.

Si ja sóc de valorar el que tinc...
ara es increible la sensació.

Os trobo a faltar a tots dos,
tinc angoxa, estic patint...
i a més no sé com evolucionarà tot.

Bé, ell no em veu així,
que no ajudaría per res.
Però veurel tant primet,
tant vulnerable,
i que sentía tant malestar...
Ufff, costa.

Hem estudiat una mica d'anglés,
hem aprofitat per que practiques el Magic,
i m'ensenyi i crec que ho ha gaudit.

Aixó seràn dos dies i ja està passat.
Però voldría que ja hagués passat del tot.

.

2 comentaris:

Albert ha dit...

Petó. Cuida'l i cuida't.

Anònim ha dit...

uix... que malament es passa quan els veus indefensos i amb aquella carona

anims, jo tb robo hores de son per regalarme-les en forma d'unes horetes de calma a la nit

Seguidors

Arxiu del blog