Un racó on abocar el que sóc, el que voldría ser i el que seré.

Blanc i negre

Unes hores a les que treureli el suc...
ben aprofitades, del tot !!

Dos díes que han semblat màgics.
No per les sensacions, si no per els resultats.

Des que ens hi varem posar,
ja fa molt de temps...

Descobrir que l'espai del que disposem,
es més diàfan i ampli del que semblava fins fa poc.

Bosses carregades de viscudes,
bosses que s'enduen el desús.

Una gran implicació per part dels dos,
i fins hi tot,
amb estones per compartir amb els amics,
en un sopar d'aniversari,
on fer riure als asistents,
s'ha convertit en quelcom habitual.

El millor de tot...
es gaudir-ho després.

Anar a buscar una jaqueta que abrigui una mica més,
per adaptar-se al que ens envolta.

La jaqueta que he trobat... es negre,
duu lletres modernetes,
i per qué no dir-ho, em queda de conya,
sobretot per lo cómoda que n'és.

Deixar de dur els vestits d'estiu per casa,
fins i tot, posarme les sabatilles ara per la nit.

Al fer net de tot alló que no calía,
( be, tot no, però una gran neteja principal, sí )
es troben coses, que ni sabía que tingués.

Uns pantalons, blancs, elastics,
que queden com més m'agrada la roba,
que es una segona pell.

Acostumo a tacarme, per molts motius...
però suposo que el principal,
es que prefereixo comportarme de manera natural,
que no vigilar constantment i no tacarme.

Així que m'ha fet gràcia,
quan la baldufa m'ha dit si estrenava pantalons oi?
*per qué?
- doncs per qué et taques i aquets estàn impecables.

Així que tornar de la feina...
poder-nos canviar a l'habitació,
posar-me els pantalons blancs nous i nets...
la jaqueta negre...
i descalça, encara que fós una estoneta només.

I gaudir del meu castell.

Demà festa i el següent.
Queda pendent per la següent setmana...
5 díes que no contava,
Així que començo projectes que tenía pendents,
i ja és el moment.

.

Seguidors

Arxiu del blog