Es un suposar

Després de tants anys d'haber desaparegut, es fan públiques obres, escrites, dibuixos, esboços, cartes...

Va morir sense tenir gaire bé res més que caixes, amb pintures de tot tipus, peçes de roba, artícles de costura, llibres i alguna cosa que había conservat després de tota una vida.

Aixó ho podríem aplicar a molts i moltes artistes, que van canviar quelcom...
potser no a tota una societat, però sempre he trobat, que aquell que poseeix una sensibilitat especial i creadora ha de deixar una petjada a qui l'envolta, sigui un vailet, sigui un desconegut.

Bé, pensem en 70anys endavant... que trobaran? que sortirà que no era conegut, que sorprengui com per dedicarli temps per descobrir-hi la persona, l'artista?

Trobo que no hi haurà gaire a descobrir, sobretot si utilitza mitjans efímers i s'en desfà de tot alló que ha passat per les seves mans i la seua ànima.

Per tant, hi han varis plantejaments a fer... la rellevancia d'aquell que cerca un reconeixement, (sense qüestionar la sinceritat del que expresa o la profunditat), aquell que cerca un mitjà que perduri amb el temps, per no ser oblidat... aquell que treballa, per dins i per fora, de creixer, de barallar-se amb el sí, per reformar, per descobrir, per sentir i per donar alló que neix, fins i tot per extreure aquelles absurditats que li poden donar sentit a alguna vida, sense donarse a coneixer... sense perdurar. ( Aquest tros l'he d'acabar d'ordenar)

Certament conmou seguir les biografíes de molts autors... però em demano... si ara en día d'avui... un no mostra tot el que sent, ni creu, ni viu, per reserva, per plaer i per dolentería.
Com pot després algú construir una personalitat només d'alló que n'ha restat?

Que se sàpiga d'es d'ara...

No mostro tot el que penso, més que res per que es molt més elaborat construir en paraules unes imatges que si tenen sentit al nostre cap, per que ja ens son coneguts els lligams entre aquestes.

No comparteixo tot el que dessitjo, per que ell ha de descobrir-ho i per qué ningú n'ha de fer gaire més d'aixó, que en pensarien i de que serviria saber-ne dels dessitjos i emocions d'una vaileta, que es despulla, sense que hi hagi un lligam de complicitat i una conexença més enllà d'una fisonomía sexual, en la que podem descobrir pincellades de quelcom més complexe.

No explico tot alló que n'opino, per qué trobo que una opinió es enrriquidora, quan es pot debatre i en un paper en blanc, no es el cas ( aixó es el que es voldría sentir)

El cert, es que la majoría de les vegades, o no son opinions rellevants, o no son opinions contrastades ( ja que una de vegades es deixa endur més per les emocions, que no pas per la racionalitat) o no son opinions políticament correctes.

Segueixo pensant, que es força seductor, creure que coneixem a aquells artistes, que coneixem el per qué i fins i tot el com... però l'artista en realitat es aquell que ens trasmet aquesta sensació
després de 20, 30, 40 o els anys que siguin, d'haber desaparegut d'aquest tou mon.

.