Coneixer o desconeixer

Uf, no sabía en quina capsa havia guardat els records...
Ni quans hi habíen...
Ni lo imbécil que puc arribar a ser...
Sense recança, hi ha d'haver de tot en aquest mon.

Estic encara donant voltes a coses d'abans d'aquets dos díes.
Però abans de posar en ordre tot alló,
prefereixo fer una primera rentada d'aixó.

El que em queda d'inmediat...
La boira, la pluja suau, el tabac, les paraules d'ella, lo estúpides que son algunes persones,
i el que m'importa... si es que quelcom ho fà.

Em vaig trobar coses que feia divuit anys que no veia...
i com es evident em van portar records...
Uns llàpisos o bolígrafs, que sempre duia a sobre, el joc de dominó, la pala d'aixafar la carn, i sobretot... la seua lletra.
Forta , carregada i prepotent :)
Noi, el que es, es, no nem a pintar-ho bonic no?

Ha estat trist... per moltes raons, però dues d'elles, eren lo mecànic de tot l'asumpte, i la poca petjada, al menys a primera vista, em va sabre greu, que vols.
Es molt possible que si hi hagués vingut més gent no assegurava, que l'haguessin estimat mes,
ni que ell ho hagués fet... però es clar, som tan limitaets, que nomes sabem jutjar, per la poca experiencia que en tenim, de l'asumpte en concret.

I del primer que hi vaig anar... no recordo gairabé res.
Només que feia solet a la tardor i que estava mig atontada.
El segon, creia que em moría de dolor, vaig plorar tant, tant, tant, com diría que mai ho havía fet... Havía d'amagarme per fer-ho de lo exagerat del tema, hi había tantíssima gent... em va impresionar.

Crec que ho he viscut com millor podía fer... passant hores i hores al costat d'ella, intentant ajudarla, parlant, escoltant i sé que jo he posat coses a lloc... no sé quin tipus de lligam quedarà amb ella, però vaig donarli tot el que sentía i espero que l'alimenti una miqueta.

Dos dies esgotadors, sobretot psicológicament, sola, davant el que sóc, el que faig i el que sento, respecte a aixó, es clar... de la resta no en feia ni cas, no tenía res al cap, ni ningú.

T'he anyorat molt, en moments de pausa, he fumat moltíssim, però es que ja no sabía que més fer... no volía tocar res que fós d'ell, no volía molestarla, ni ofendre, ni produirli dolor, només m'imaginava com estaría jo en la seva situació, i era incapaç... varem dormir 5 hores només... m'ha explicat moltíssimes coses, no tant d'ell, si no d'ella, varem dormir a la mateixa habitació, un llit al costat de l'altre, on dorm la seua mare quan està amb ella, amb el camisó de la mare i les sabatilles :)

No sé ni si dirte directament ... qui... però hi han un parell, que sincerament, m'han mostrat una cara tant freda del que senten , del que son, que m'ha deixat un buit... una ja et pots imaginar qui es... però ell, no m'havia adonat que hagués imitat tant bé les coses que feien els del seu voltant.
Ha sortit amb les coses lletges d'un i les coses lletges de l'altre :(

Uf, a l'única persona que he trobat a faltar a sigut al pitufo, l'estimo molt i no sé per qué no deixo de pensar-hi, ens hem fet grans tots i encara tenim emocions de quan erem petits... tot es va separar i cadascu va anar creixent com bonament podia per el seu compte i ara no sé ben bé que hi ha entre nosaltres.

Del que n'estic segura, es que vosaltres sou la meva vida, no necesito res ni ningú més, només em cal un petit espai per respirar i anar abocant tot el que sento o el que invento.

Saps, ella em va ensenyar llibres escrits i coses que fà, encara que es menysté, com fem algunes, per vici, té coses xul.les,
les coses passen per casualitat?
qui sap...

Li demanaré el joc de dominó, que de segur fins que sigui grandeta, el podré dur asobre, faci el que faci o vagi on vagi, qui no ha gaudit mai d'una partideta en un moment inesperat?

Bé, ha estat un plaer cuidar de la teva dona, de posarme la teva colonia, ( la mateixa que teníes al bany de Barcelona quan jo era baldufa) ja ho sé, sóc una irreverent, en fí, ha estat un plaer acompanyarte en aquest darrer viatge.

.